Recorregut d’un itinerari per alguns títols emblemàtics de la filmografia d’Ingmar Bergman, a partir d’un criteri d’afinitat personal —però documentat en fonts objectives i més expertes—, que vol ser alhora una invitació al visionat d’aquestes peces cinematogràfiques magnífiques i vigents malgrat la distància en el temps en què foren realitzades.
Autor: Josep Gras Carmona
Revista d'Igualada 62
Etiquetes: cinema, Ingmar Bergman
Un gramàtic qualsevol no és el millor candidat per dir frases cèlebres: però Pompeu Fabra no era un gramàtic qualsevol. Per això va dir algunes frases molt significatives quan ja era una mica gran i una colla de fabrians les ha difós al llarg dels anys; també al llarg de l’Any Fabra.
Autor: David Paloma Sanllehí
Revista d'Igualada 61
Etiquetes: Pompeu Fabra
El 25 de gener d’aquest 2018 es complien cent trenta-sis anys del naixement de Virginia Woolf (Londres, 1882-1941), probablement l’escriptora més influent en la narrativa del segle XX. En fa noranta que un dels seus títols més fascinants i alhora inclassificables, “Orlando. A Biography”, aconseguia un important èxit de vendes malgrat les reticències inicials del món editorial.
Article Complet PDF
Autor: Josep Gras Carmona
Revista d'Igualada 58
Etiquetes: Virginia Woolf
Si, en les nostres latituds, el teatre medieval no passava de ser, almenys fins als anys 60, un extravagant
objecte d’estudi, incert i trencallós com una mòmia en mal estat, Josep Romeu i Figueras va ser el seu revivificador, no pas amb sessions úniques i privades, ans amb una projecció espectacular que va permetre descobrir al gran públic les enormes possibilitats escèniques i emotives d’aquella dramatúrgia tan ignorada.
Article Complet PDF
Revista d'Igualada 56
Etiquetes: Josep Romeu Figueras, teatre medieval
L’any 2001, quan em van encarregar de traduir al català “La sombra del viento”, de Carlos Ruiz Zafón, la novel·la no era pas cap èxit. Ara bé, el primer títol de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats es va anar obrint pas, sobretot a partir dels comentaris elogiosos dels lectors. No era, tampoc, una novel·la premiada. És a dir, que no s’havia posat en marxa, llavors, cap dels mecanismes propis de la indústria editorial.
Article Complet PDF
Autor: Josep Pelfort Gregori
Revista d'Igualada 55
Etiquetes: Carlos Ruiz Zafón, traducció
Aquests dies, fa quatre-cents anys de la mort de William Shakespeare (1564-1616), gairebé coincident amb la de Miguel de Cervantes (1547–1616). Dos enormes escriptors, mestres de mestres, la influència dels quals ha travessat el llindar de les èpoques i dels corrents fins a arribar al temps actual amb una vitalitat immarcescible.
Article Complet PDF
Autor: Josep Gras Carmona
Revista d'Igualada 52
Entre els mesos de juny i desembre de l’any passat, va dur-se a terme a Igualada una experiència
inèdita i reeixida de recitals de poesia en un marc certament original: l’adoberia de Cal Granotes, a la
zona del Rec. El cicle portava el nom «De Pell Sensible» i cada acte s’acompanyava d’un presentador
del poeta escollit, d’un o dos intèrprets musicals i, en certs casos, d’elements d’escenografia teatral.
Joan Vinyoli (Jaume Farrés Cobeta)
Feliu Formosa (Maria Enrich Murt)
Poetes i poeteses d’Igualada (David Soler-Ortínez)
Miquel Martí Pol (Mercè Badal Argerich)
Antonio Machado (Joan Valls Piqué)
Rovira i Virgili (Antoni Dalmau Ribalta)
Josep M. de Segarra (Albert Tulleuda Lari)
Article Complet PDF
Autor: Albert Tulleuda Lari, Antoni Dalmau Ribalta, David Soler Ortínez, Jaume Farrés Cobeta, Joan Valls Piqué, Maria Enrich Murt, Mercè Badal Argerich
Revista d'Igualada 49
Etiquetes: Antoni Rovira Virgili i Josep M. de Segarra, Antonio Machado, Feliu Formosa, Jaume Boloix Canela, Joan Llacuna, Joan Vinyoli, Josep Romeu Figueras, Miquel Martí Pol, poesia, poesia catalana, recitals, Teresa Castellà Valls, Xavier Miquel Padró
Aquest article és una glossa efectuada a Masquefa per l’autora en l’àmbit de recerca de la seva tesi doctoral, que s’ocuparà precisament de la paròdia catalana durant el franquisme. Aprofitant l’avinentesa del proper inici de l’Any Estellés, exposa quin és l’ús estilístic que fa d’aquesta eina literària el gran poeta de Burjassot, a partir de la seva adscripció temàtica i de la seva periodització o perspectiva històrica.
Article Complet PDF
Autor: Núria León Mercader
Revista d’Igualada 42
Etiquetes: poesia catalana, poetes catalans, Vicent Andrés Estellés
Un cop més, i tal com ho ha anat fent en cada número d’abril de la Revista d’Igualada, l’autora ens ofereix una relació de llibres publicats durant l’any anterior per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia. Així mateix, s’hi afegeix algun volum anterior que no havia estat esmentat en la bibliografia publicada en la relació precedent.
Article Complet PDF
Autor: M. Teresa Miret Solé
Revista d’Igualada 43
Etiquetes: bibliografia - Anoia, llibres - Anoia
Un cop més, i tal com ho ha anat fent en cada número d’abril de la Revista d’Igualada”, l’autora ens ofereix una relació de llibres publicats durant l’any anterior per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia. Així mateix, s’hi afegeix algun volum anterior que no havia estat esmentat en la bibliografia publicada en la relació precedent. “
Article Complet PDF
Autor: M. Teresa Miret Solé
Revista d’Igualada 40
Etiquetes: bibliografia - Anoia, llibres - Anoia
Ja al setembre de l’any 2001, l’autor d’aquest article va publicar-ne un a les mateixes pàgines de la Revista d’Igualada on tractava d’un aspecte certament ben peculiar del llenguatge: els palíndroms, és a dir, aquelles paraules o frases que es llegeixen igual de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta, sense tenir en compte accents, guionets, apòstrofs, etc. Aquesta segona vegada, doncs, Jesús Lladó torna a parlar del mateix assumpte, eixamplant i aprofundint l’àmbit de la seva anàlisi.
Article Complet PDF
Autor: Jesús Lladó Parellada
Revista d’Igualada 40
Etiquetes: Club Palindromista Internacional, llenguatge, palíndroms
Amb motiu del 30è aniversari de la mort d’Agustí Bartra (1908–1982), la Revista d’Igualada publica dos articles dedicats a la seva vida i obra. En aquest primer, Desclot argumenta que l’«optimisme vitalista militant» que caracteritza l’obra sencera i tota la vida de Bartra no és fruit ni d’una postura estètica diletant ni d’una possible inconsciència davant els terribles esdeveniments del segle XX (dues guerres mundials i una de civil que el poeta visqué a la pròpia pell), sinó que l’elecció vitalista de Bartra, voluntària (feta des de l’intel•lecte) i dolorosament meditada, perdura, fins i tot, en els darrers anys de la seva vida. Per això ens n’ofereix dues cartes privades com a testimoniatge.
Article Complet PDF
Autor: Miquel Desclot
Revista d’Igualada 41
Etiquetes: Agustí Bartra, literatura catalana, Roger Bartra