La mascareta
Separadors.
Text: Maria Enrich Murt. Fotografies: Lluís Jubert Guilera.
Separadors.
Text: Maria Enrich Murt. Fotografies: Lluís Jubert Guilera.
“Cent ocells de la Pobla de Claramunt”: un llibre de fotografies de cent ocells que volten per la Pobla (i els voltants) realitzades la Mireia P.
Martos. Una publicació impulsada per Anna Gavarró i les Edicions del Molí de Dalt.
Els carrers buits dels separadors d’aquest número de la Revista semblen més llargs i absurds, com inútils. Fan una mica de por. Eren els dies del confinament. Text: Maria Enrich Murt. Fotografies: Lluís Jubert Guilera.
Dos articles sobre el dissenyador gràfic Lluís jubert i una mostra de la seva obra.
“Lluís Jubert, un artesà del disseny” per Maria Enrich Murt.
“Al·leluia (sense nombre)” per Pep Valls.
Barret d’ala curta, americana i pantalons amples, sabates amb polaines. Impecable. Una arma a la mà i una estranya humanitat en la mirada. En blanc i negre.
Les imatges de les pàgines separadores d’aquest número corresponen a l’obra pictòrica de Montserrat Acosta, a la qual s’ha dedicat una exposició al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia entre el 26 de juliol i el 15 de setembre de 2019.
El dia que vaig començar quart de batxillerat a l’Institut (Instituto Nacional de Enseñanza Media Pedro Vives Vich, es deia) jo tenia tretze anys.1 Devia ser el 2 d’octubre de 1970. En aquella època, el curs escolar començava aquest dia. Com que aquell any el dia 2 queia en divendres, potser vam iniciar les classes el dilluns següent. D’això, no me’n recordo.
… els esports, uns determinats esports, acompanyen la vida de cada ciutat com amics fidels que vetllen per la bona convivència i les bones pràctiques dels seus ciutadans. Igualada ha tingut bons amics: l’hoquei, la natació, el patinatge, les motos de trial, l’atletisme… Igualada serà Ciutat Europea de l’Esport 2019.
Els dibuixos de Pau Badia, Nomdenoia.
Durant generacions aquesta història ha servit per entendre la vulnerabilitat de l’exèrcit francès, per explicar la seva primera derrota en l’avanç cap a la conquesta de territoris espanyols.
(Separadors amb dibuixos diversos, entre els quals un d’Antoni Raja Enrich)
EspaiGràfic, l’estudi de disseny de la Revista d’Igualada, ha obtingut el premi Gaspar Camps 2016.
Els separadors d’aquest número són un bon record de l’exposició a la Sala Municipal d’Igualada.
Ara més que mai, les façanes de les cases es vesteixen amb senyeres i molts Sí per acompanyar el referèndum de l’1 d’octubre. Crits d’il·lusió compartida. Enmig d’un pantà d’opinions contradictòries, de dards interessats que es creuen entre si, viu la incertesa.
L’hivern, abans, era una samarreta de màniga llarga, jerseis i jaquetes sobreposats. Era un munt de mantes de llana que t’aixafaven al llit. Una estufa a prop a l’hora de sopar. Era la sopa calenta que escalfava el cor.
Rosa Regàs és una dona singular, valenta, intel·ligent i d’una cultura vastíssima. Una dona que ha viscut molt i que ha lluitat sempre per uns ideals d’igualtat i de justícia, pels drets de la dona, pel paper de la cultura en la societat.
Les fotografies d’aquests separadors formen part de l’exposició “L’estiu, objectiu dels fotògrafs” organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Els comentaris són de Maria Enrich Murt.
Igualada. Quan el vestit ens sembla lleig, arrugat, estripat o malmès, tenim els artistes —la Maria Gregori en aquest número de la Revista— que ens conviden a fer mirades noves. Llavors, un cartell despintat ens sembla un retall de vida en una paret, una xemeneia ens recorda un passat diferent… i d’aquesta manera el vestit és el mateix, però sabem estimar-lo més.
Els teus ulls inquiets i vius, Lídia, miren el món que t’envolta.
La Lina i el Dan van arribar a l’hotel un matí d’agost d’una calor ofegadora. La Lina hi havia reservat una suite per passar uns dies de vacances amb el seu fill adolescent. Era un d’aquests grans hotels construïts per als turistes a les costes del sud.
Fils, agulles i punxades.
El plec més amunt, la pinça ajustada,
la vora més curta perquè es llueixi sabata.
Entre els mesos de juny i desembre de l’any passat, va dur-se a terme a Igualada una experiència
inèdita i reeixida de recitals de poesia en un marc certament original: l’adoberia de Cal Granotes, a la
zona del Rec. El cicle portava el nom «De Pell Sensible» i cada acte s’acompanyava d’un presentador
del poeta escollit, d’un o dos intèrprets musicals i, en certs casos, d’elements d’escenografia teatral.
Joan Vinyoli (Jaume Farrés Cobeta)
Feliu Formosa (Maria Enrich Murt)
Poetes i poeteses d’Igualada (David Soler-Ortínez)
Miquel Martí Pol (Mercè Badal Argerich)
Antonio Machado (Joan Valls Piqué)
Rovira i Virgili (Antoni Dalmau Ribalta)
Josep M. de Segarra (Albert Tulleuda Lari)
1 Són frescos per embellir les parets més humils o una manera d’embrutar-les?
2 …
En aquest número 44, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges vinculades als envelats de Festa Major, als quals està dedicat un dels articles. Maria Enrich en fa una glossa final a la pàg. 86.
En aquest número 45, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges vinculades als món dels carros i els cavalls. Maria Enrich en fa una glossa final a la pàg. 94.
En aquest número 46, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges vinculades a l’agricultura, en l’oportunitat de celebrar-se enguany l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar. Maria Enrich en fa una glossa final a la pàg. 92. També en aquest número s’inclou una fe d’errates corresponent a les edicions dels anys 2012-2013.
Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. En aquest cas, l´autora comenta l´obra Cartes a Lucili de Séneca ran de la seva lectura al club de filosofia de la Biblioteca Central d´Igualada.”