Ara més que mai, les façanes de les cases es vesteixen amb senyeres i molts Sí per acompanyar el referèndum de l’1 d’octubre. Crits d’il·lusió compartida. Enmig d’un pantà d’opinions contradictòries, de dards interessats que es creuen entre si, viu la incertesa.
Joan Saló desafia les oposicions clàssiques entre dibuix i color, entre gest i camp de color, alhora que propicia la trobada entre la mística oriental i les tradicions occidentals. És l’espectador qui escollirà un o altre camí interpretatiu en funció de la seva experiència contemplativa.
L’any 1899, Joan Serra i Constansó, publicista i polític, sens dubte l’igualadí més rellevant d’aquell temps del canvi de segle, vivia a Barcelona, on s’havia traslladat cap a la primavera de 1895. Allí, a més de prosseguir el seu activisme republicà, va freqüentar la tertúlia del cèlebre local d’Els Quatre Gats, on va establir relacions amb molts dels membres més conspicus i assidus de la taverna modernista.
Introducció: A.D.R. (Antoni Dalmau Ribalta)
Si, en les nostres latituds, el teatre medieval no passava de ser, almenys fins als anys 60, un extravagant
objecte d’estudi, incert i trencallós com una mòmia en mal estat, Josep Romeu i Figueras va ser el seu revivificador, no pas amb sessions úniques i privades, ans amb una projecció espectacular que va permetre descobrir al gran públic les enormes possibilitats escèniques i emotives d’aquella dramatúrgia tan ignorada.
Joan Mercader i Riba (1917-1989) ha estat uns dels historiadors generalistes de primera fila que ha dedicat més esforços i temps a fomentar el desenvolupament del que s’acostuma a anomenar la «història local». En el seu cas, la cultura i la historiografia de la seva ciutat nadiua: Igualada.
«Les coses i els fets són muts; som nosaltres que els fem parlar amb les nostres paraules, amb les
nostres ficcions veraces», diu la veu del narrador al primer capítol d’aquesta novel·la complexa i original, guardonada amb el Premi Llibreter 2017. No es tracta d’una novel·la històrica, tot i que el nucli argumental se situï l’any 1837, en la primera guerra carlina.
… allò que succeeix a Sant Pere al llarg d’un cap de setmana de juliol un cop l’any és un miracle pur i absolut. Tot va començar amb la descoberta sensacional d’aquest compositor, violinista virtuós i nen prodigi anomenat Joan Manén (1883-1971), per a força de nosaltres un desconegut.
Més enllà dels noms que s’acaben posant, els arguments per justificar la tria no deixen de mostrar que, fins i tot en un acte tan aparentment lliure com és atribuir un nom a un fill, estem subjectes a unes variables que el que acaben posant de manifest és que la llibertat no és tal.
5000 anys. Sembla que ja fa 5000 anys que els humans juguen amb un tauler i unes fitxes. Mil teories s’enfronten, és clar: que si no fa tant, o que si fa més, que si era purament lúdic, per passar el temps, o que si tenia alguna part ritual o espiritual…
El Pacte per a la Reforma Horària ja és una realitat. El 17 de juliol proppassat, 110 organitzacions van signar el Pacte per a la Reforma Horària, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Aquesta signatura representa l’impuls d’una nova política pública que ens ha d’ajudar a recuperar uns horaris que ens eren propis fa quatre dècades, adaptats a la realitat del segle XXI.
El dia 11 d’agost de 2007, va ser trobat el cos sense vida de Lluís M. Xirinacs al pla de Can Pegot, un prat de pastura proper al coll de la Tuta, al terme municipal d’Ogassa, al Ripollès. Arribat al seu 75è aniversari, havia resolt de posar terme a la seva existència i, prèviament, havia deixat escrit al seu despatx de la fundació Randa una mena de testament on exposava els motius d’una decisió que ell va considerar «un acte de sobirania».
L’aparició dels iniciadors d’algunes de les nissagues locals de mestres d’obres, fusters i ferrers, cal relacionar-lo directament amb la primera onada d’expansió urbana i immobiliària. Ens referim a la que va anar lligada al període de l’oídium (malura) entre els anys de 1850 i primers de 1860. En molt pocs anys es van construir als Hostalets de Pierola un important nombre de cases.
Entre els nostres avantpassats no gaire coneguts, hi ha un igualadí dels segles XV i XVI que va ser ardiaca de Santa Maria del Mar i canonge barceloní. Ens referim a mossèn Joan Busquets, un personatge notable en la vida barcelonina del seu temps.
