Jocs de paraules

Les campanes de boira

L’Ajuntament de Boira, a la vall del Marinat, entre la Trona del Bisbe i el Peu del Botifler, ha obert una borsa de treball després d’una baixa al Departament de Reencarnacions. La plaça és temptadora, perquè amb el panorama de crisi general no hi ha res com un lloc segur a l’administració…

Sobre el topònim Sant Pere Desvim o Sant Pere del Vim o Sant Puvim

Estudi sobre el topònim Sant Pere Desvim o Sant Pere del Vim o Sant Puvim, denominacions totes elles corresponents a un nucli de cases del municipi de Veciana. L’església de Sant Pere del dit nucli és d’estructura romànica, pertany a l’antiga parròquia de Sant Salvador de Miralles i existia ja abans de 1023.

De l’estat d’alarma al gran assaig. I una tristesa infinita…

El dia 11 de març del 2020 érem encara lliures. Sentíem l’alè del món, de la creativitat, del futur i de l’esperança. Tot era possible i tot depenia, o ens ho semblava, de nosaltres.
L’endemà, l’endemà mateix, al vespre, no teníem cap d’aquells somnis. Va ser quan queia la nit que ens van manar que ens confinéssim.

La discriminació de la llengua de signes catalana (LSC) i els prejudicis interdisciplinaris

Hi ha a Catalunya tres llengües d’un arrelament històric inqüestionable. Totes tres estan reconegudes legalment, però dues són oficials oficials, i la tercera només té un reconeixement jurídic que li hauria de garantir la protecció i la promoció. Parlem del català i de l’aranès per una banda (les oficials oficials) i de la llengua de signes catalana per l’altra .

8 microrelats de por

La Biblioteca Central d’Igualada organitza, al voltant de Tots Sants i des de l’any 2011, el concurs de microrelats de por «Uuh!», nom que ja suggereix una sensació d’ensurt o de por, segons el to que se li doni. Durant aquests vuit anys s’han presentat molts microrelats a concurs i ara volem recordar els que han estat reconeguts amb el primer premi, fins a la data d’avui.

Josep Vidal Cadellans

Josep Vidal Cadellans sembla que va escriure a Igualada i en només vint dies, bona part de la novel.la No era de los nuestros, que seria la guanyadora del Premi Eugenio Nadal 1958, el més important de l’època a l’estat espanyol. Però, ¿com era la Igualada on va venir a viure i a escriure Vidal Cadellans, aquell escriptor jove, que passejava sovint amb un aire introvertit…?

Vuit dies a la presó (1899)

L’any 1899, Joan Serra i Constansó, publicista i polític, sens dubte l’igualadí més rellevant d’aquell temps del canvi de segle, vivia a Barcelona, on s’havia traslladat cap a la primavera de 1895. Allí, a més de prosseguir el seu activisme republicà, va freqüentar la tertúlia del cèlebre local d’Els Quatre Gats, on va establir relacions amb molts dels membres més conspicus i assidus de la taverna modernista.

Introducció: A.D.R. (Antoni Dalmau Ribalta)

Coneixença de Caterina Albert

L’amiga i escriptora Maria Enrich ens proposa una excursió a l’Escala (a la M. Teresa Miret, l’Antoni
Dalmau i jo) per conèixer el Clos del Pastor (el Museu-Arxiu de Caterina Albert). Hi vam anar el dissabte 26 de novembre, i ens va acollir i atendre fantàsticament el nebot de l’escriptora: el musicòleg i compositor Lluís Albert.

Lo teixidor

Ara que, a l’inici del segon mil·lenni, la indústria tèxtil igualadina ha tancat un cicle de la seva prolongada història, reproduïm un bell treball literari que l’il·lustre igualadí Jaume Serra i Iglesias (1853-1938) va veure guardonat en el Certamen Científic i Literari que l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera va celebrar per la Festa Major de 1893.

A cinquanta-quatre segons del destí no em destorbeu

Aquest és un conte inspirat pels luctuosos esdeveniments de l’«assassí de Tolosa de Llenguadoc», Mohamed Merah, i l’assalt a l’apartament on s’havia atrinxerat el 21 de març de 2012. N’és l’autor Màrius Mollà i Roca (Igualada, 1966), un enginyer industrial que recentment ha destapat que es troba al darrere del pseudònim Andrés Vidal, l’autor de tres autèntics best-sellers que s’han produït darrerament entre nosaltres.

L’alarma / Segona oportunitat. Dos contes

L’autor d’aquests dos contes inèdits és un escriptor nascut a Igualada el 1967 que ha guanyat diversos certàmens, tant en l’àmbit de la novel•la com del conte. Aquí ens ofereix una mostra de la seva interessant producció literària.

Quatre contes d’Alexandre de Riquer

Aquesta vegada, les pàgines de la revista que incorporen textos literaris de creació reprodueixen quatre contes d’un important autor «clàssic», nascut a la vila de Calaf l’any 1856: ens referim a l’artista polifacètic Alexandre de Riquer. Així, doncs, es transcriuen els contes següents: «Santa Innocència», «Antonieta», «Tempesta d’estiu» i «Els boletaires». El text s’acompanya així mateix d’alguns gravats inèdits pertanyents a una col•lecció particular.

Onze microrelats

L’autora d’aquests textos que es publiquen en l’espai de creació literària de la revista és una periodista igualadina que ha treballat a la ràdio i a la premsa i que ha publicat la novel•la El abrazo náufrago (2007). En els darrers temps, Mireia Rubio ha explorat amb èxit el terreny dels anomenats microrelats o relats o contes brevíssims, dels quals ens ofereix en aquest número una bona mostra en català.

Palíndroms

En aquest número de la Revista d’Igualada”, la secció dedicada a la creació literària publica un conte de l’escriptora igualadina i membre del consell de redacció de la revista Maria Enrich Murt (Igualada, 1957). Aquesta vegada la temàtica del conte té la particularitat de fer referència al tema que s’ha desenvolupat en les pàgines anteriors del mateix número i que tracta dels anomenats palíndroms, un aspecte certament ben peculiar del llenguatge.”