Un cop més, i tal com ho ha anat fent en cada número d’abril de la Revista d’Igualada", l’autora ens ofereix una relació de llibres publicats durant l’any anterior per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia. Així mateix, s’hi afegeix algun volum anterior que no havia estat esmentat en la bibliografia publicada en la relació precedent. "
Ja al setembre de l’any 2001, l’autor d’aquest article va publicar-ne un a les mateixes pàgines de la Revista d’Igualada on tractava d’un aspecte certament ben peculiar del llenguatge: els palíndroms, és a dir, aquelles paraules o frases que es llegeixen igual de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta, sense tenir en compte accents, guionets, apòstrofs, etc. Aquesta segona vegada, doncs, Jesús Lladó torna a parlar del mateix assumpte, eixamplant i aprofundint l’àmbit de la seva anàlisi.
En aquest número de la Revista d’Igualada", la secció dedicada a la creació literària publica un conte de l’escriptora igualadina i membre del consell de redacció de la revista Maria Enrich Murt (Igualada, 1957). Aquesta vegada la temàtica del conte té la particularitat de fer referència al tema que s’ha desenvolupat en les pàgines anteriors del mateix número i que tracta dels anomenats palíndroms, un aspecte certament ben peculiar del llenguatge."
En aquest número, la secció habitual dedicada a glossar l’obra d’un artista de l’Anoia fa referència a un dibuixant i pintor igualadí mort ara fa vuitanta anys. L’autora, néta del biografiat, hi fa un ampli recorregut de la vida de Josep Galtés i en presenta l’obra artística principal. El treball es completa amb nombroses il•lustracions que recullen el resultat de la trajectòria pictòrica d’un artista dissortadament massa poc conegut dins i fora de la seva ciutat.
En aquest número 40, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges de planters i de llavors de l’hort. D’altra banda, l’edició es completa amb una «Fe d’errates» relativa als números apareguts l’any 2011 i amb una nota que anuncia que, a partir d’ara, l’índex de noms de la revista ja no es publicarà més dins les seves pàgines com s’havia fet fins ara, en els números 10, 20 i 30, sinó que podrà trobar-se a la nostra pàgina web (www.revistaigualada.cat).
A «Garba». Recull de notes breus. Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen."
A «Garba». Recull de notes breus. Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
A«Garba». Recull de notes breus. Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. "
A «Garba». Recull de notes breus. Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Martí Duocastella Solà (Calaf, 1982) és un jove doctorat en Física que viu i treballa a 90 km de Nova York, concretament a Princeton, on hi ha una de les millors universitats del món. En aquesta entrevista ens explica com hi ha anat a parar, quina és la seva activitat actual i com veu la progressió dels seus estudis i l’estat actual de la nostra universitat, des de la perspectiva sens dubte singular que atorguen la distància i l’experiència americana.
Excepcionalment, aquest número de la Revista d’Igualada" publica una llarga rèplica a un article publicat en l’edició anterior (desembre de 2011), dedicada de forma monogràfica a noves aportacions al voltant de la Guerra Civil a Igualada (1936-1939). Més concretament, els autors de la rèplica ofereixen als lectors una versió diferent de les informacions que es van publicar en l’article «Crònica d’una delació. Pau Palmés i Colom, 1876-1942», signat per Roser Grau i Llucià i Carme Palmés i Mordillo."
Per als igualadins encuriosits, va ser sens dubte una sorpresa veure l’església de la Sagrada Família en la mostra dels seixanta anys d’activitat arquitectònica de l’equip constituït per Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay que es va presentar els darrers mesos de 2011 a la seu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Aquest article explica la història d’aquest edifici religiós de finals dels anys seixanta i en descriu les característiques arquitectòniques.
El dia de Sant Esteve de 1981 van sortir a l’aire les primeres emissions televisives efectuades des de l’Anoia. Ara que ja s’han complert poc més de tres dècades d’aquella experiència primera, sembla oportú posar en valor la tasca de tots aquells que, d’aleshores ençà, han participat a les televisions locals anoienques, gairebé sempre suplint amb imaginació i ganes la manca de mitjans.
Nicolau Casaus de la Fuente (Mendoza, Argentina, 1913 – Castelldefels, 2007) ha estat sens dubte un home molt popular a Catalunya, principalment per la seva condició de vicepresident del F.C. Barcelona entre 1978 i 2003. Però hi ha una pàgina de la vida de Casaus encara molt desconeguda: el temps de la seva joventut a Igualada, la seva ciutat, en la qual va jugar un paper molt actiu en el món del sindicalisme i de la política, durant la segona República i la Guerra Civil. Aquest treball explica exhaustivament aquesta pàgina biogràfica de Casaus.
L’autor d’aquest article és un biòleg igualadí especialitzat en botànica i ecologia que ha creat la marca d’essències florals «El Jardí de les Essències» i que és un expert en les flors de Bach. En aquest article analitza l’evolució dels éssers vius i constata que sempre s’ha explicat a partir de la competència entre espècies diferents. Ben a l’inrevés d’aquest punt de partida convencional, l’autor es pregunta en canvi per què no es parla mai de la cooperació com d’una eina prioritària que usen els ésser vius per adaptar-se al seu entorn canviant.
L’indiscutible avenç del procés sobiranista a Catalunya ha propiciat l’aparició de diversos materials d’estudi que fins ara no eren gaire corrents. Un dels que ha cridat més l’atenció és sens dubte el que fa referència a la viabilitat econòmica d’una hipotètica Catalunya independent. L’autor d’aquest article és un economista igualadí que, juntament amb Modest Guinjoan, ha publicat un llibre que es titula Sense Espanya que s’ocupa d’aquest assumpte i que ha fet força forrolla. En aquest article resumeix les línies principals de la seva investigació.
Article Complet PDF