Avui fa noranta anys justos que a Espanya hi va haver un canvi de sistema polític. El règim monàrquic va caure i va iniciar-se una República, la Segona República. No va ser cap revolució sagnant, ni cap cop d’estat: va ser el resultat, simplement, d’una voluntat ciutadana inapel·lable que es va manifestar en unes eleccions municipals.
Les estructures i organitzacions que l’Església catòlica d’Igualada va endegar per tal que els nois i les noies tinguessin a l’abast un esbarjo considerat saludable i harmònic amb la formació que la mateixa Església els facilitava a través del seu sistema educatiu.
La Revista d’Igualada ha editat el seu primer llibre. Es tracta d’una obra escrita per tres membres del consell de redacció, Antoni Dalmau, M. Teresa Miret i Marta Vives. El llibre recull tots els noms dels 322 carrers i les 38 places d’Igualada, amb informació històrica de cadascun d’ells i una selecció de fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
Article Complet PDF L’any 2020 serà recordat en els llibres d’història com aquell en què va esclatar una pandèmia causada pel coronavirus o Covid 19. Igualada i tota la Conca d’Òdena van viure, de molt a prop i molt més aviat que d’altres territoris, l’extensió d’aquest mal.
Article Complet PDF Biografia de Ramon Carreras i Jaume (1889-1968), un obrer que va formar-se en l’anarcosindicalisme a Igualada i que després va anar a viure a Olot, fins que l’exili forçós a França el va allunyar de la seva família i de la seva terra d’acollida, on, molts anys després, va tornar per a morir, malalt i sense esma.
Article Complet PDF Buscant altres papers, ens ha vingut a les mans una crida igualadina dels Reis d’Orient de la qual, segons sembla, no es tenia constància. Es troba en el fons d’impresos de la impremta de Nicolau Poncell que hi ha a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
Article Complet PDF Ja han passat uns quinze anys d’ençà de la recuperació d’un personatge del segle passat que, fins fa ben poc, ens era totalment desconegut: Natividad Yarza, mestra, republicana, feminista i primera alcaldessa de Catalunya l’any 1933… Just abans de l’estiu es van produir dues novetats en la recuperació d’aquesta figura històrica.
Article Complet PDF Francesc Vicent Escrivà i Morant a l’inici de la Guerra Civil era membre de les patrulles de control d’Igualada. Acabada la guerra, va passar a França i va estar ingressat a l’stalag d’Altengrabow. Va ser deportat al camp de Mauthausen el 26-4-1941 i traslladat a Gusen el 20-10-1941. Va morir en aquest darrer camp.
Article Complet PDF El Centre Coral Apol·lo, conegut popularment pel Coro Vell, va ser una societat igualadina dedicada al cant, al ball, a la instrucció i a l’oci popular que va tenir, no sols un grau d’arrelament certament apreciable a la ciutat, sinó una continuïtat realment important.
Article Complet PDF Aquest setembre es compleixen els cent cinquanta anys del naixement del mestre impressor i industrial tipogràfic Ramon Tobella i Castelltort. Malgrat l’alta qualificació professional que sempre ha merescut, ens temem que avui és un perfecte desconegut per als igualadins.
Article Complet PDF Abelard Fàbrega i Esteve (1894-1991) va ser un mestre que va deixar una petja profunda a la ciutat d’Igualada, on va viure i va dirigir les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Tanmateix, la Guerra Civil va trastocar la seva trajectòria i, havent estat actiu també en la vida política del país, va haver de marxar cap a l’exili.
Article Complet PDF Un gruix notable de persones i famílies tradicionalistes concentrades en l’Espanya «alliberada» per les tropes franquistes, sobretot els homes més joves, desitjosos de participar en l’anomenada Cruzada contra el comunisme, de lluitar contra l’enemic «roig» i de demostrar el seu patriotisme espanyol, van decidir allistar-se com a voluntaris en una unitat combatent. Així va néixer el que seria anomenat Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.
Article Complet PDF El dia 11 d’agost de 2007, va ser trobat el cos sense vida de Lluís M. Xirinacs al pla de Can Pegot, un prat de pastura proper al coll de la Tuta, al terme municipal d’Ogassa, al Ripollès. Arribat al seu 75è aniversari, havia resolt de posar terme a la seva existència i, prèviament, havia deixat escrit al seu despatx de la fundació Randa una mena de testament on exposava els motius d’una decisió que ell va considerar «un acte de sobirania».
Article Complet PDF Ens proposem exposar a continuació tot el que se sap i s’ha dit entorn de la relació amorosa entre Granados i Clotilde Godó, una relació que ha merescut tan sols alguna breu al·lusió en la bibliografia igualadina.
Article Complet PDF Igualada, octubre de 1940. Fa un any i mig llarg que s’ha acabat la guerra. La ciutat, governada per una Comissió Gestora Municipal presidida per Josep M. Lladó i Bausili, es recupera molt lentament i l’ambient que s’hi respira combina la profunda grisor i el silenci de la vida quotidiana amb l’exaltació de la simbologia feixista i els actes continus d’enaltiment del règim…
Article Complet PDF A la ciutat d’Igualada, la família Jordana no necessita gaires presentacions. La notorietat d’alguns dels membres de la família, sobretot en el terreny de la música, i la popularitat del seu establiment de llibreria i premsa del carrer d’Òdena —el més veterà d’Igualada, nascut al carrer de l’Argent, núm. 7, a l’inici del segle XX i encara avui una mostra única d’un temps immemorial— en fan molt fàcil la identificació.
Article Complet PDF Històricament, a Catalunya i d’aquí també a Espanya, els treballadors que no segueixen una vaga o que són contractats expressament per substituir els vaguistes han rebut el nom d’«esquirols».
Article Complet PDF Entre els mesos de juny i desembre de l’any passat, va dur-se a terme a Igualada una experiència
inèdita i reeixida de recitals de poesia en un marc certament original: l’adoberia de Cal Granotes, a la
zona del Rec. El cicle portava el nom «De Pell Sensible» i cada acte s’acompanyava d’un presentador
del poeta escollit, d’un o dos intèrprets musicals i, en certs casos, d’elements d’escenografia teatral.
Joan Vinyoli (Jaume Farrés Cobeta)
Feliu Formosa (Maria Enrich Murt)
Poetes i poeteses d’Igualada (David Soler-Ortínez)
Miquel Martí Pol (Mercè Badal Argerich)
Antonio Machado (Joan Valls Piqué)
Rovira i Virgili (Antoni Dalmau Ribalta)
Josep M. de Segarra (Albert Tulleuda Lari)
Article Complet PDF Dissortadament, hi ha molt pocs igualadis -i molt pocs catalans- que coneguin avui qui va ser Lluís Marsans i Solà…
Article Complet PDF Encara avui, tants anys després, o potser precisament perquè el temps esborra la memòria, hi ha qui nega o relativitza les severes mesures de prohibició que el règim vencedor de la Guerra Civil (1936-1939) va imposar en el conjunt del territori català.
Article Complet PDF Els últims dies de Jaume Serra i Iglesias i Un igualadí al camp de concentració de Sètfonts, a França (1939)
Article Complet PDF La comparació de les posicions doctrinals dels diversos moviments religiosos que han existit al llarg de la història presenta algunes connexions sorprenents. Aquest article n’examina una, la que fa referència al concepte de la «túnica de pell» en el cos humà i que es troba tant en el llibre del Gènesi com en la tradició del catarisme, la dissidència més important de l’Edat Mitjana. Finalment, la tradició jueva del Talmud hi aporta també una connexió inesperada…
Article Complet PDF Natividad Yarza Planas, una mestra nascuda a Valladolid, va ser la primera alcaldessa de Catalunya i d’Espanya, concretament l’any 1934 al municipi de Bellprat (Anoia). La seva vida és prou coneguda, però restava obert l’interrogant sobre el que li havia succeït a partir del moment en què, derrotada la República, va prendre el camí de l’exili. Per primera vegada, aquest article fa llum sobre els darrers dies de la seva vida.
Article Complet PDF «Garba» és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Article Complet PDF En l’estadi actual d’informació que es posseeix, l’objecte d’aquest article és establir la relació, al més completa possible, del centenar d’igualadins i residents a Igualada que van ser assassinats durant la Guerra Civil, com a conseqüència, fonamentalment, de l’actuació de les milícies i patrulles de control que van apoderar-se dels carrers, sobretot durant els primers mesos del conflicte. La llista, que aporta dades noves i esmena errors i oblits, s’acompanya de les circumstàncies personals bàsiques de les víctimes, d’algunes de les quals mai no s’han pogut trobar les despulles.
Article Complet PDF