Revista d'Igualada 61

Commemorem els 50 anys i l’Institut continua sent un referent de l’educació pública de qualitat de la comarca.

Relació de llibres publicats durant l’any 2018 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

Un gramàtic qualsevol no és el millor candidat per dir frases cèlebres: però Pompeu Fabra no era un gramàtic qualsevol. Per això va dir algunes frases molt significatives quan ja era una mica gran i una colla de fabrians les ha difós al llarg dels anys; també al llarg de l’Any Fabra.

Josep Maria Vives i Vidal (Igualada, 1926) és empresari, activista cultural i pare de família. Forma part d’una generació d’empresaris que als anys cinquanta, quan tot just començàvem a sortir de la postguerra, van muntar a Igualada unes empreses que amb els anys van esdevenir referents a nivell espanyol i, en algun cas, a nivell europeu.

De la polifacètica obra de Maria Aurèlia Capmany —uns seixanta llibres publicats—, hem de destacar la que es considera la seva novel·la més rellevant: Un lloc entre els morts, que és una falsa biografia d’un poeta romàntic anomenat Jeroni Campdepadrós.

Francesc Vicent Escrivà i Morant a l’inici de la Guerra Civil era membre de les patrulles de control d’Igualada. Acabada la guerra, va passar a França i va estar ingressat a l’stalag d’Altengrabow. Va ser deportat al camp de Mauthausen el 26-4-1941 i traslladat a Gusen el 20-10-1941. Va morir en aquest darrer camp.

La plaça del Rei és l’espai que s’origina davant del que va ser el portal de Soldevila de les terceres muralles de la ciutat. També se’l coneixia com a portal de l’Àngel (se li deia de l’àngel, perquè aquesta era l’estàtua que hi havia sobre el portal i que avui es pot veure a la façana del núm. 8 de la mateixa plaça).

El barri del Rec, o de les Adoberies d’Igualada, és una peça urbana de gran valor, atesa la seva singularitat en el context territorial i industrial de Catalunya i d’Europa. Es tracta d’un espai d’antiga industrialització localitzat al sector més meridional de la ciutat d’Igualada, encaixat entre el riu Anoia i el seu antic perímetre medieval.

El dia que vaig començar quart de batxillerat a l’Institut (Instituto Nacional de Enseñanza Media Pedro Vives Vich, es deia) jo tenia tretze anys.1 Devia ser el 2 d’octubre de 1970. En aquella època, el curs escolar començava aquest dia. Com que aquell any el dia 2 queia en divendres, potser vam iniciar les classes el dilluns següent. D’això, no me’n recordo.

El nucli del debat, l’autèntica clau de volta en la vida i la mort de les llengües, és la transmissió intergeneracional. Una llengua pot mostrar símptomes d’amenaça durant segles, però quan entra en un punt de no retorn és quan els pares deixen de transmetre la llengua amenaçada per transmetre’n una altra.

El futur poble de Castellolí s’ubicarà al costat de l’antic camí que anava des d’Igualada al reial monestir de Nostra Senyora de Montserrat; un camí força transitat per pelegrins i traginers que va permetre habilitar dos hostals, el de can Parera de l’Hostal i el de can Llucià de les Parres, a pocs metres de l’església parroquial beneïda el 1743.