Revista d’Igualada 64-65

Els carrers buits dels separadors d’aquest número de la Revista semblen més llargs i absurds, com inútils. Fan una mica de por. Eren els dies del confinament. Text: Maria Enrich Murt. Fotografies: Lluís Jubert Guilera.

Dos articles sobre el dissenyador gràfic Lluís jubert i una mostra de la seva obra.

“Lluís Jubert, un artesà del disseny” per Maria Enrich Murt.

“Al·leluia (sense nombre)” per Pep Valls.

Relació de llibres publicats durant l’any 2019 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

Vida i obra d’un cretenc universal. El poeta Nikos Kazantzakis neix el 1883, en el si d’una família benestant, quan Creta es trobava encara sota el jou de l’Imperi Otomà.

Recopilació i estudi dels mots que el magne “Diccionari català-valencià-balear” (DCVB), d’Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, localitza a la vila de Calaf.

En l’aspecte verbal, els prejudicis i les discriminacions socials es reflecteixen en els usos del llenguatge, de manera que per a eliminar-los cal actuar sobre el lèxic i fomentar un llenguatge inclusiu, lliure d’expressions ofensives i vexatòries per a qualsevol grup humà.

El dia 11 de març del 2020 érem encara lliures. Sentíem l’alè del món, de la creativitat, del futur i de l’esperança. Tot era possible i tot depenia, o ens ho semblava, de nosaltres.
L’endemà, l’endemà mateix, al vespre, no teníem cap d’aquells somnis. Va ser quan queia la nit que ens van manar que ens confinéssim.

Som a primers de març i una de les titulacions que impartim a l’Institut Químic de Sarrià, el Màster in Global Entrepreneurship Management, ja porta algunes setmanes impartint les classes telemàticament. Els alumnes són a Taipei, confinats, i integren un grup d’uns 40 alumnes internacionals.

El títol d’aquest llibre de Marta Marín-Dòmine —Fugir era el més bell que teníem—, ens situa de ple en el que ha estat un dels principals leitmotiv en la vida de l’autora i de la seva família: la necessitat de fugir; de deixar anar llast i recomençar de nou.

«Així com el de les fulles és l’humanal llinatge». D’aquesta manera tan delicada Montserrat Ros tradueix la sublim reflexió que ens ofereix l’èpica grega sobre la caducitat de la raça dels mortals.

A la pantalla, podem veure una àvia entranyable i la seva jove assegudes en un sofà mirant fotografies antigues. L’àvia diu: «Mira, aquest és l’oncle Ted davant de casa»; la jove agafa la foto amb cara d’avorriment, la mira i l’estripa tot llençant-la en una paperera…

Durant la nit de Nadal a l’església de la Llacuna s’interpreta una singular obra musical; és una missa dedicada als pastors. Tot i ser una composició del segle XIX cantada en llatí, s’ha transmès de pares a fills i forma part del corpus de tradicions de la població.

Un document històric que descriu la penosa situació de la presó d’Igualada, l’any 1907. Es tracta d’un article en castellà que, sota el títol de «Cosas de cárcel», va aparèixer al periòdic anarquista Tramontana, núm. 16, el 4 de desembre de 1907, signat per Enric Pujol. També es donen algunes dades que permeten de contextualitzar aquest document.

Nascut a la Torre de Claramunt el  1807, Joaquim era fill d’uns coneguts paperers. A la Universitat de París, va obtenir el títol de doctor en Medicina i Cirurgia, el  1829, i el 1931 es va traslladar a Cuba.

L’antiga pica baptismal, de ceràmica és una magnífica peça al centre de la qual hi ha l’escut d’Igualada i la data de 1598 i es manté en un estat gairebé perfecte.

Una epidèmia es va estendre amb rapidesa per  l’antic Imperi Romà i la malaltia va arribar a ser endèmica en no poques regions, entre elles Hispània, on fou present fins a mitjan segle VIII; és a dir, durant més de dos segles.

Pels voltants de la Tossa de Montbui, l’autor va trobar una estrella de mar fòssil completa. Era
en una capa d’argiles calcàries griso-blavenques (anomenades pels geòlegs «margues d’Igualada»)
pertanyents al pis bartonià del període Eocè.

La Revista d’Igualada ha editat el seu primer llibre. Es tracta d’una obra escrita per tres membres del consell de redacció, Antoni Dalmau, M. Teresa Miret i Marta Vives. El llibre recull tots els noms dels 322 carrers i les 38 places d’Igualada, amb informació històrica de cadascun d’ells i una selecció de fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.

L’any 2020 serà recordat en els llibres d’història com aquell en què va esclatar una pandèmia causada pel coronavirus o Covid 19. Igualada i tota la Conca d’Òdena van viure, de molt a prop i molt més aviat que d’altres territoris, l’extensió d’aquest mal.