Data de publicació: setembre 2019

Separadors

Montserrat Acosta

Les imatges de les pàgines separadores d’aquest número corresponen a l’obra pictòrica de Montserrat Acosta, a la qual s’ha dedicat una exposició al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia entre el 26 de juliol i el 15 de setembre de 2019.

Autor:

Secció:

Etiquetes:


La postada dels llibres

Ingmar Bergman. Màscares, miralls, representació

Recorregut d’un itinerari per alguns títols emblemàtics de la filmografia d'Ingmar Bergman, a partir d’un criteri d’afinitat personal —però documentat en fonts objectives i més expertes—, que vol ser alhora una invitació al visionat d’aquestes peces cinematogràfiques magnífiques i vigents malgrat la distància en el temps en què foren realitzades.  

Autor:

Secció:

Etiquetes: ,


Jocs de paraules

La discriminació de la llengua de signes catalana (LSC) i els prejudicis interdisciplinaris

Hi ha a Catalunya tres llengües d’un arrelament històric inqüestionable. Totes tres estan reconegudes legalment, però dues són oficials oficials, i la tercera només té un reconeixement jurídic que li hauria de garantir la protecció i la promoció. Parlem del català i de l’aranès per una banda (les oficials oficials) i de la llengua de signes catalana per l’altra .

Autor:

Secció:

Etiquetes:


Garba

Una bruixa a Igualada?

Al final de desembre de l’any 1619, una petita comitiva entrava a la vila d’Igualada. Sabem només el nom de Montserrat Serra, i que amb ella viatjaven el marit, un nombre indeterminat de fills i una neboda... A Moià, la Serra havia estat assenyalada com a membre de «la secta», que era la terminologia de l’època per referir-se a les persones sospitoses de practicar la bruixeria.

Autor:

Secció:

Etiquetes: ,


Made in the UK

Quan a John Ford li demanaven què calia per fer una bona pel·lícula, acostumava a dir, sorneguer: «Tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió». Han passat els anys, han canviat els formats —el millor cinema ara es fa a la televisió—, però la sentència de Ford no ha perdut vigència.

Autor:

Secció:

Etiquetes:


Panoràmica

Revolució 4.0: època de canvis

Ara existeix un nou ecosistema de tecnologies que ens aboca de ple a la quarta revolució industrial, però que no només està incidint en el món de l’empresa, sinó que té una clara influència en tots els àmbits de la societat i que podem anomenar revolució 4.0, eliminant la paraula indústria per insistir que el seu abast va molt més enllà del món empresarial.

Autor:

Secció:

Etiquetes: ,


El món quàntic: una realitat transcendent però oculta als sentits

La Quàntica és la branca de la Física que tracta de la matèria i l’energia en l’escala més petita: el món microscòpic de les molècules, àtoms, protons, neutrons, electrons, fotons, etc. Les lleis peculiars que en regeixen el comportament són molt diferents de les que observem quotidianament al món macroscòpic, on els objectes estan constituïts per agrupacions de bilions de bilions d’aquestes partícules.

Autor:

Secció:

Etiquetes:


L’Anoia, una comarca pionera en la intervenció psicopedagògica als centres escolars

Va ser el curs 1979-80 quan,  per primera vegada, un petit equip de psicòlegs i assistents socials es van desplaçar als centres educatius per valorar i assessorar en l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. Aquests quaranta anys recorreguts són la història de l’assessorament psicopedagògic a la comarca i, també, els anys de vida de la psicopedagogia a l’administració pública de Catalunya.

Autor:

Secció:

Etiquetes: ,


El fil del temps

Les bastoneres de Masquefa. Quaranta anys d’història

El ball de bastons té una llarga tradició a Masquefa. Tant, que ni se’n coneixen els orígens. El que sí que se sap és que, fins a l’any 1979, només el ballaven els homes... Un grup de noies que tenia ganes de ballar van topar amb dos problemes: el pressupost i l’oposició d’alguns bastoners que no volien de cap manera que entressin noies a la colla.

Autor:

Secció:

Etiquetes: , ,


Montserrat Acosta. La llum com a protagonista

Montserrat Acosta (Igualada, 1949-1984) és deixebla directa de Joan Graells. D’ell aprèn la concepció pictòrica, la utilització del pinzell ample, els colors bàsics. Aprèn a mirar el model, a captar el paisatge i, a partir d’aquí, a crear el seu propi llenguatge, que passa per la composició, la llum i la gamma de la paleta, que és el seu peculiar llenguatge.

Autor:

Secció:

Etiquetes: , , ,