L’arquitectura de l’Enric Solsona ha anat més enllà de la tasca de projectar edificacions… Per a ell, la feina ha estat sempre una passió. I, aquesta feina, no es pot entendre sense afegir-hi la seva contribució i compromís per vetllar pel patrimoni cultural i arquitectònic.
Bona part de la llarga trajectòria professional de l’Enric Solsona ha estat dedicada a crear documents de planejament que ordenin satisfactòriament el territori i que protegeixin valors patrimonials i paisatgístics…
Pàgines separadores: Lluís Jubert. Fotos extretes del llibre: Horts A. Friedrichs i Stuart Husband, Bookstores. “A Celebration of Independent Booksellers”, Prestel Verlag, 2020.
L’Ajuntament de Boira, a la vall del Marinat, entre la Trona del Bisbe i el Peu del Botifler, ha obert una borsa de treball després d’una baixa al Departament de Reencarnacions. La plaça és temptadora, perquè amb el panorama de crisi general no hi ha res com un lloc segur a l’administració…
Darrere el nom d’aquesta narració, s’amaga una història d’amistat i afectes entre dues poblacions allunyades i diferents. Uns personatges units per idees comunes d’amor a l’art, a la fe catòlica i a la pàtria catalana: el dibuixant Junceda, el poeta Josep Forn Talló i l’artista i industrial Pere Borràs Estruch.
El poeta Josep Forn i Talló havia compost uns Goigs al Sant Crist d’Igualada per al concurs de l’any 1929. Com que el van nomenar secretari del jurat no va poder presentar el seu treball i va cedir-lo a un amic seu, Marian Serra i Esturí, que va guanyar el concurs.
Una ruta literària és una passejada, amb parades i lectures davant d’uns indrets on els autors es van inspirar. A Calaf s’han seleccionat catorze autors: Alexandre de Riquer, Laureà Figuerola, Jordi Badia, Jaume Cabré, Celdoni Fonoll, Vicent A. Estellés, etc.
Establert a Suècia des dels anys seixanta, Kallifatides té més de trenta llibres publicats en suec. “Una altra vida, encara” és el primer llibre que escriu en grec, després d’un retrobament amb el seu país, la seva llengua, el seu passat i amb ell mateix.
Entre les “Lletres a Lucili” i les “Cartes a un jove poeta” hi ha múltiples similituds. Totes dues fan ús del gènere epistolar com a vehicle per a reflexions sobre l’amor, la mort i la solitud i tenen l’objecte principal d’educar un destinatari més jove i inexpert.
Al primer decenni del segle XX, van generar-se conflictes entre el veïnat i el consistori. Com la manipulació de resultats electorals en el cas conegut com «Els Fets del Negre» a la Pobla de Claramunt, que va portar conseqüències judicials a Igualada i la Pobla.
Quasi tots els ordes religiosos, sobretot els mendicants, han tingut membres igualadins. Però és l’orde de sant Benet el que, des del segle XVI, no ha deixat de tenir mai algun monjo igualadí.
El fort del Pi apareix esmentat ja el 1835, tot i que no es conserven referències explícites de la seva construcció. Al 1838 apareix a la documentació ja batejat com a Fort d’Isabel Segunda i plenament operatiu, amb un destacament de la Milícia Nacional.
El camí ral d’Aragó, existent des d’època medieval, era el camí entre Barcelona i Lleida. Al segle XVIII, arran de l’expansió urbana de la vila d’Igualada fora muralles, el camí ral va deixar de passar pel seu interior.
