Gàngsters de pel·lícula
Barret d’ala curta, americana i pantalons amples, sabates amb polaines. Impecable. Una arma a la mà i una estranya humanitat en la mirada. En blanc i negre.
Revista d'Igualada 63
Data de publicació: desembre 2019Separadors
Article Complet PDFVisual
Lola Vendetta
Mostra de dibuixos feministes i amb un toc d'humor de Lola Vendetta / Raquel Riba Rossy.
Raquel Riba. Feminisme, humor i catanes en un viatge d’autoconeixement
Feminista, impulsiva, inconformista i´contundent. Així és Lola Vendetta, l’alter ego de l’artista Raquel Riba Rossy (Igualada, 1990). La Raquel ha tingut clar des de ben petita a què es volia dedicar: transmetre missatges a través dels seus personatges i històries.
La postada dels llibres
Breu aproximació a l’oblit: “Fanny”, de Carles Soldevila
La figura de Soldevila no ha estat prou reivindicada ni ha gaudit d’un reconeixement que vagi en concordança amb el pes que va tenir en l’àmbit de la cultura catalana de la seva època. Fanny narra les vicissituds d’una noia jove de família burgesa barcelonina, davant la situació de precarietat familiar.
Garba
El vertigen de la història
L’ordre del dia (Edicions 62, 2018) d'Éric Vuillard, fou guardonada amb el prestigiós premi Goncourt el 2017. És una obra breu pel que fa al nombre de pàgines, però enorme en la seva grandària literària. Captivadora des de la primera frase, amb una prosa enèrgica, voraç, poderosa.
Antígona ho tornaria a fer
L’Antígona de Sòfocles. En aquesta obra, la més política de les seves tragèdies, el dramaturg atenès explorava un dels fonaments del sistema democràtic: el de les lleis i la seva aplicació. Llei i justícia són una mateixa cosa? Pot el dret substituir l’ètica?
Panoràmica
L’ambigüitat tràgica del gàngster. Dels models clàssics al cinema contemporani
Arran del cinema clàssic de Hollywood, el mafiós —com el cowboy, per exemple— també va trobar el seu lloc dins de la mitologia cinematogràfica. Les tres obres fundacionals del gènere, Little Caesar (Mervyn LeRoy, 1931), El enemigo público (William A. Wellman, 1931) i Scarface (Howard Hawks, 1932), van configurar, en ben poc temps, una iconografia perdurable.
Cultura i territori. Retorns d’un esdeveniment cultural al territori
Moltes vegades, davant d’un esdeveniment cultural, ens quedem en la part més visible, els espectacles, els concerts, els actes al carrer, les xerrades, les exposicions, etc. Però hem de tenir present que tot acte cultural té un rerefons, uns intangibles que aporten un plus de la pròpia activitat: són els retorns culturals al territori on es fa.
La signatura electrònica: el signe d’una societat tecnificada?
La institucionalització de la signatura electrònica de documents és una bona mostra de l'adopció d'una tecnologia que ofereix una funcionalitat equivalent a la signatura manuscrita, encara que lògicament les tecnologies d’ambdues no s’assemblin gens.
El fil del temps
Ramon Carreras i Jaume, d’Igualada a Olot i a l’exili de França
Biografia de Ramon Carreras i Jaume (1889-1968), un obrer que va formar-se en l’anarcosindicalisme a Igualada i que després va anar a viure a Olot, fins que l’exili forçós a França el va allunyar de la seva família i de la seva terra d’acollida, on, molts anys després, va tornar per a morir, malalt i sense esma.
La guerra dels Segadors a la Conca d’Òdena. El pes dels allotjaments.
Al segle XVII, la presència de tropes en trànsit comportava devastació: camps arrasats pels soldats de cavalleria que deixaven pasturar els cavalls, cellers buidats, esbotzament de portes i finestres, robatoris de roba, eines i diners i, sobretot, violència física contra els habitants, fet que provocava la fugida d’una part de la població amb l’anunci de l’arribada de soldats.