Revista d'Igualada 63

Raquel Riba. Feminisme, humor i catanes en un viatge d’autoconeixement

Feminista, impulsiva, inconformista i´contundent. Així és Lola Vendetta, l’alter ego de l’artista Raquel Riba Rossy (Igualada, 1990). La Raquel ha tingut clar des de ben petita a què es volia dedicar: transmetre missatges a través dels seus personatges i històries.

Breu aproximació a l’oblit: “Fanny”, de Carles Soldevila

La figura de Soldevila no ha estat prou reivindicada ni ha gaudit d’un reconeixement que vagi en concordança amb el pes que va tenir en l’àmbit de la cultura catalana de la seva època. Fanny narra les vicissituds d’una noia jove de família burgesa barcelonina, davant la situació de precarietat familiar.

L’ambigüitat tràgica del gàngster. Dels models clàssics al cinema contemporani

Arran del cinema clàssic de Hollywood, el mafiós —com el cowboy, per exemple— també va trobar el seu lloc dins de la mitologia cinematogràfica. Les tres obres fundacionals del gènere, Little Caesar (Mervyn LeRoy, 1931), El enemigo público (William A. Wellman, 1931) i Scarface (Howard
Hawks, 1932), van configurar, en ben poc temps, una iconografia perdurable.

Cultura i territori. Retorns d’un esdeveniment cultural al territori

Moltes vegades, davant d’un esdeveniment cultural, ens quedem en la part més visible, els espectacles, els concerts, els actes al carrer, les xerrades, les exposicions, etc. Però hem de tenir present que tot acte cultural té un rerefons, uns intangibles que aporten un plus de la pròpia activitat: són els retorns culturals al territori on es fa.

Ramon Carreras i Jaume, d’Igualada a Olot i a l’exili de França

Biografia de Ramon Carreras i Jaume (1889-1968), un obrer que va formar-se en l’anarcosindicalisme a Igualada i que després va anar a viure a Olot, fins que l’exili forçós a França el va allunyar de la seva família i de la seva terra d’acollida, on, molts anys després, va tornar per a morir, malalt i sense esma.

La guerra dels Segadors a la Conca d’Òdena. El pes dels allotjaments.

Al segle XVII, la presència de tropes en trànsit comportava devastació: camps arrasats pels soldats de cavalleria que deixaven pasturar els cavalls, cellers buidats, esbotzament de portes
i finestres, robatoris de roba, eines i diners i, sobretot, violència física contra els habitants, fet que provocava la fugida d’una part de la població amb l’anunci de l’arribada de soldats.