Revista d'Igualada 70

Relació dels autors dels textos i les fotografies i dels temes tractats en els articles.

Fotografies diverses. Text de Maria Enrich Murt.

Retrat al carbó d’Antoni Dalmau.

Escultura inspirada en Antoni Dalmau i Ribalta.

El carrer de la Mare de Déu de la O és un carrer modest, però situat en un indret estratègic: està adossat a la basílica de Santa Maria i es troba on va néixer la ciutat.

El dia de Nadal de 2019, l’Antoni va enviar aquest sonet als membres del consell de redacció de la «Revista d’Igualada».

El Dalmau novel·lista el conformen set novel·les publicades entre 1994 fins al 2006: un període determinat que més endavant no tindrà continuació de cap mena.

La ciutat d’Igualada era l’entorn natural de l’Antoni. Era el seu paisatge més proper, no solament per haver-hi nascut i viscut sinó perquè la coneixia i l’estimava.

En un número d’homenatge a l’Antoni Dalmau, hi havia d’haver un espai dedicat a la seva relació amb la literatura infantil i juvenil, el que comunament en diem LiJ.

Als quinze anys l’Antoni s’integra al Cau, decididament. Ho fa perquè és on vol anar. També és on té els amics i companys d’escola.

Una evocació personal, tant en la dimensió política com en altres afinitats:  el pas per l’escoltisme,  la dimensió montserratina, l’hoquei sobre patins, la història…

Antoni Dalmau no va dubtar mai a l’hora de posicionar-se al costat de la democràcia i del dret a decidir. Ni tampoc va deixar mai de recordar quina era la seva pàtria.

En la primera reunió de la «Revista d’Igualada», l’Antoni em va dir que jo havia d’escriure un article per al qual ell ja tenia el títol: «El català: una llengua en perill d’extinció?»…

La Llei que va representar un progrés en el tractament jurídic de la llengua catalana i un debat social sobre el paper de la llengua i el fet nacional.

Dalmau va entendre, en les seves responsabilitats a Igualada i a Barcelona, que aquest carrer era d’anada i tornada, i que podia obrir portes a  idees, projectes i realitats.

Quan l’Antoni feia de polític, les circumstàncies ens van posar providencialment a prop. En concret, quan fou nomenat diputat de la nova àrea d’ensenyament, el 1981…

… ideals: la fe cristiana, la vida i la família, el respecte a la persona, l’amor a Catalunya, la dignitat de les institucions, el valor de la cultura i l’amor al treball acurat.

Mai no vaig saber què entrava abans a l’estudi de ràdio o al plató de televisió. Si ell o el seu somriure.

Des de la comarca ja trobem a faltar l’amic igualadí amb mirada àmplia sobre l’Anoia.

Antoni Dalmau era un apassionat de les biblioteques, i dels arxius. El món bibliotecari el recordarà sempre.

L’Antoni va haver d’afrontar reticències pel fet de militar en una força política d’esquerres, i ho va fer amb una forta convicció personal i una gran capacitat per dialogar.

Amb l’Antoni coincidíem en la importància dels estudis a nivell local i en la necessitat de posar nom i cognoms a totes les víctimes de la Guerra Civil.

Antoni Dalmau va estudiar l’anarquisme dels darrers anys del segle XIX i els primers del XX i en va publicar cinc llibres d’un rigor indiscutible.

“El cas Rull” ha permès de desfer errors i el clixé d’un Rull identificat amb un grup delinqüent, que s’aprofitava d’unes autoritats obsessionades a frenar el terrorisme urbà.

A “L’amor de lluny”, Antoni Dalmau novel·la la vida del cavaller trobador, enamorat d’una dama a la qual no veié fins al moment de morir…