El fil del temps

La proclamació de la República a Igualada (1931)

Avui fa noranta anys justos que a Espanya hi va haver un canvi de sistema polític. El règim monàrquic va caure i va iniciar-se una República, la Segona República. No va ser cap revolució sagnant, ni cap cop d’estat: va ser el resultat, simplement, d’una voluntat ciutadana inapel·lable que es va manifestar en unes eleccions municipals.



Autor:

Etiquetes: , , , ,


Les Vedruna a Igualada: una vida dedicada a la cura de les persones (1847-2021)

El passat mes de febrer, la Comunitat de les Germanes Carmelites de la Caritat, més conegudes com les Germanes Vedruna, va marxar d’Igualada
i va haver de tancar la casa després de 174 anys d’arribar a la nostra ciutat. S’hi van establir el dia 21 de febrer de 1847, per fer-se càrrec dels serveis auxiliars i assistencials de l’Hospital d’Igualada.



Autor:

Etiquetes: , , , ,


Esbarjo infantil i catequesi. Igualada, ~1880 – 1965

Les estructures i organitzacions que l’Església catòlica d’Igualada va endegar per tal que els nois i les noies tinguessin a l’abast un esbarjo considerat saludable i harmònic amb la formació que la mateixa Església els facilitava a través del seu sistema educatiu.



Autor:

Etiquetes: , , , ,


Ramon Carreras i Jaume, d’Igualada a Olot i a l’exili de França

Biografia de Ramon Carreras i Jaume (1889-1968), un obrer que va formar-se en l’anarcosindicalisme a Igualada i que després va anar a viure a Olot, fins que l’exili forçós a França el va allunyar de la seva família i de la seva terra d’acollida, on, molts anys després, va tornar per a morir, malalt i sense esma.

Article Complet PDF

Autor: ,

Etiquetes: , ,


La guerra dels Segadors a la Conca d’Òdena. El pes dels allotjaments.

Al segle XVII, la presència de tropes en trànsit comportava devastació: camps arrasats pels soldats de cavalleria que deixaven pasturar els cavalls, cellers buidats, esbotzament de portes
i finestres, robatoris de roba, eines i diners i, sobretot, violència física contra els habitants, fet que provocava la fugida d’una part de la població amb l’anunci de l’arribada de soldats.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Les bastoneres de Masquefa. Quaranta anys d’història

El ball de bastons té una llarga tradició a Masquefa. Tant, que ni se’n coneixen els orígens. El que sí que se sap és que, fins a l’any 1979, només el ballaven els homes… Un grup de noies que tenia ganes de ballar van topar amb dos problemes: el pressupost i l’oposició d’alguns bastoners que no volien de cap manera que entressin noies a la colla.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


Montserrat Acosta. La llum com a protagonista

Montserrat Acosta (Igualada, 1949-1984) és deixebla directa de Joan Graells. D’ell aprèn la concepció pictòrica, la utilització del pinzell ample, els colors bàsics. Aprèn a mirar el model, a captar el paisatge i, a partir d’aquí, a crear el seu propi llenguatge, que passa per la composició, la llum i la gamma de la paleta, que és el seu peculiar llenguatge.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Novetats sobre la vida de Natividad Yarza

Ja han passat uns quinze anys d’ençà de la recuperació d’un personatge del segle passat que, fins fa ben poc, ens era totalment desconegut: Natividad Yarza, mestra, republicana, feminista i primera alcaldessa de Catalunya l’any 1933… Just abans de l’estiu es van produir dues novetats en la recuperació d’aquesta figura històrica.

Article Complet PDF

Autor: ,

Etiquetes:


El poble de Castellolí, una creació del final del segle XVIII

El futur poble de Castellolí s’ubicarà al costat de l’antic camí que anava des d’Igualada al reial monestir de Nostra Senyora de Montserrat; un camí força transitat per pelegrins i traginers que va permetre habilitar dos hostals, el de can Parera de l’Hostal i el de can Llucià de les Parres, a pocs metres de l’església parroquial beneïda el 1743.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Igualada. 1919. Ciutat esportiva

L’any 1919, Igualada tenia gairebé 11.500 habitants i s’encabia en un terme municipal que abraçava allò que a l’edat mitjana en deien «un tir de ballesta». Estava encerclada pel passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, aleshores anomenat passeig de l’Alameda, i pel riu Anoia i entre el final del carrer de la Soledat i fins al Molí Nou.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Una societat igualadina popular: el Centre Coral Apol·lo (Coro Vell) (1862-1936)

El Centre Coral Apol·lo, conegut popularment pel Coro Vell, va ser una societat igualadina dedicada al cant, al ball, a la instrucció i a l’oci popular que va tenir, no sols un grau d’arrelament certament apreciable a la ciutat, sinó una continuïtat realment important.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , ,


La comunitat de les Germanes Josefines a Igualada (1886-1971)

Entre els anys 1886 i 1971, va viure a Igualada una comunitat religiosa femenina anomenada Congregació de les Filles de Sant Josep, més conegudes per les Monges Josefines. Van deixar molta petjada a la ciutat, a causa de la seva feina abnegada i caritativa en la cura i la vetlla dels malalts a domicili.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , , , ,


Abelard Fàbrega, mestre i editor. Director de les Escoles de l’Ateneu Igualadí

Abelard Fàbrega i Esteve (1894-1991) va ser un mestre  que va deixar una petja profunda a la ciutat d’Igualada, on va viure i va dirigir les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Tanmateix, la Guerra Civil va trastocar la seva trajectòria i, havent estat actiu també en la vida política del país, va haver de marxar cap a l’exili.

Article Complet PDF

Autor: ,

Etiquetes: , , ,


Dides forasteres i bordets. Estudi d’un llibre de l’Hospital de la Santa Creu (1801-1804)

Entre el 14 de juliol de 1801 i el desembre de 1804, un total de 343 infants orfes van sortir de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona per tal de ser «encomanats a dides forasteres» que els havien de criar. Aquest era un procediment habitual que permetia a la institució fer-se càrrec de l’ingent nombre de criatures expòsites…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


Els igualadins del Terç de Nostra Senyora de Montserrat

Un gruix notable de persones i famílies tradicionalistes concentrades en l’Espanya «alliberada» per les tropes franquistes, sobretot els homes més joves, desitjosos de participar en l’anomenada Cruzada contra el comunisme, de lluitar contra l’enemic «roig» i de demostrar el seu patriotisme espanyol, van decidir allistar-se com a voluntaris en una unitat combatent. Així va néixer el que seria anomenat Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,