Biografia de Ramon Carreras i Jaume (1889-1968), un obrer que va formar-se en l’anarcosindicalisme a Igualada i que després va anar a viure a Olot, fins que l’exili forçós a França el va allunyar de la seva família i de la seva terra d’acollida, on, molts anys després, va tornar per a morir, malalt i sense esma.
Al segle XVII, la presència de tropes en trànsit comportava devastació: camps arrasats pels soldats de cavalleria que deixaven pasturar els cavalls, cellers buidats, esbotzament de portes
i finestres, robatoris de roba, eines i diners i, sobretot, violència física contra els habitants, fet que provocava la fugida d’una part de la població amb l’anunci de l’arribada de soldats.
El ball de bastons té una llarga tradició a Masquefa. Tant, que ni se’n coneixen els orígens. El que sí que se sap és que, fins a l’any 1979, només el ballaven els homes… Un grup de noies que tenia ganes de ballar van topar amb dos problemes: el pressupost i l’oposició d’alguns bastoners que no volien de cap manera que entressin noies a la colla.
Montserrat Acosta (Igualada, 1949-1984) és deixebla directa de Joan Graells. D’ell aprèn la concepció pictòrica, la utilització del pinzell ample, els colors bàsics. Aprèn a mirar el model, a captar el paisatge i, a partir d’aquí, a crear el seu propi llenguatge, que passa per la composició, la llum i la gamma de la paleta, que és el seu peculiar llenguatge.
Ja han passat uns quinze anys d’ençà de la recuperació d’un personatge del segle passat que, fins
fa ben poc, ens era totalment desconegut: Natividad Yarza, mestra, republicana, feminista i primera alcaldessa de Catalunya l’any 1933… Just abans de l’estiu es van produir dues novetats en la recuperació d’aquesta figura històrica.
Durant segles, les confraries van ser la manifestació d’associacionisme seglar més popular a tot Espanya. Nombroses durant l’Antic Règim, a mitjans del segle XVIII se’n comptabilitzaven més de trenta mil en tota la península.
El futur poble de Castellolí s’ubicarà al costat de l’antic camí que anava des d’Igualada al reial monestir de Nostra Senyora de Montserrat; un camí força transitat per pelegrins i traginers que va permetre habilitar dos hostals, el de can Parera de l’Hostal i el de can Llucià de les Parres, a pocs metres de l’església parroquial beneïda el 1743.
L’any 1919, Igualada tenia gairebé 11.500 habitants i s’encabia en un terme municipal que abraçava allò que a l’edat mitjana en deien «un tir de ballesta». Estava encerclada pel passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, aleshores anomenat passeig de l’Alameda, i pel riu Anoia i entre el final del carrer de la Soledat i fins al Molí Nou.
Article Complet PDF El Centre Coral Apol·lo, conegut popularment pel Coro Vell, va ser una societat igualadina dedicada al cant, al ball, a la instrucció i a l’oci popular que va tenir, no sols un grau d’arrelament certament apreciable a la ciutat, sinó una continuïtat realment important.
Article Complet PDF Entre els anys 1886 i 1971, va viure a Igualada una comunitat religiosa femenina anomenada Congregació de les Filles de Sant Josep, més conegudes per les Monges Josefines. Van deixar molta petjada a la ciutat, a causa de la seva feina abnegada i caritativa en la cura i la vetlla dels malalts a domicili.
Article Complet PDF Abelard Fàbrega i Esteve (1894-1991) va ser un mestre que va deixar una petja profunda a la ciutat d’Igualada, on va viure i va dirigir les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Tanmateix, la Guerra Civil va trastocar la seva trajectòria i, havent estat actiu també en la vida política del país, va haver de marxar cap a l’exili.
Article Complet PDF Entre el 14 de juliol de 1801 i el desembre de 1804, un total de 343 infants orfes van sortir de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona per tal de ser «encomanats a dides forasteres» que els havien de criar. Aquest era un procediment habitual que permetia a la institució fer-se càrrec de l’ingent nombre de criatures expòsites…
Article Complet PDF Un gruix notable de persones i famílies tradicionalistes concentrades en l’Espanya «alliberada» per les tropes franquistes, sobretot els homes més joves, desitjosos de participar en l’anomenada Cruzada contra el comunisme, de lluitar contra l’enemic «roig» i de demostrar el seu patriotisme espanyol, van decidir allistar-se com a voluntaris en una unitat combatent. Així va néixer el que seria anomenat Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.
Article Complet PDF Els fluxos migratoris catalans del final del segle XIX i l’inici del XX s’han identificat amb Amèrica Llatina. Aquesta visió ha portat a ignorar altres realitats, com la presència de catalans al centre d’Europa vinculats a la comercialització de vi. L’Anoia també va contribuir a aquest flux migratori. En va ser un exemple el capelladí Josep Poch i Teixé, que va viure a Alemanya i Àustria dedicat a aquesta activitat.
Article Complet PDF El 21 de maig de 1906, el diari francès socialista L’Humanité publica un article titulat «Una expulsió injusta», on denuncia la política del ministeri de l’Interior francès. En l’article lamenta l’ordre d’expulsió de l’espanyol Llorach, i demana que se suspengui, assenyalant un error policial. Segons la Lliga, Llorach és un bon pare i un bon treballador, i ni tan sols compromès políticament.
Article Complet PDF El dia 11 d’agost de 2007, va ser trobat el cos sense vida de Lluís M. Xirinacs al pla de Can Pegot, un prat de pastura proper al coll de la Tuta, al terme municipal d’Ogassa, al Ripollès. Arribat al seu 75è aniversari, havia resolt de posar terme a la seva existència i, prèviament, havia deixat escrit al seu despatx de la fundació Randa una mena de testament on exposava els motius d’una decisió que ell va considerar «un acte de sobirania».
Article Complet PDF L’aparició dels iniciadors d’algunes de les nissagues locals de mestres d’obres, fusters i ferrers, cal relacionar-lo directament amb la primera onada d’expansió urbana i immobiliària. Ens referim a la que va anar lligada al període de l’oídium (malura) entre els anys de 1850 i primers de 1860. En molt pocs anys es van construir als Hostalets de Pierola un important nombre de cases.
Article Complet PDF Entre els nostres avantpassats no gaire coneguts, hi ha un igualadí dels segles XV i XVI que va ser ardiaca de Santa Maria del Mar i canonge barceloní. Ens referim a mossèn Joan Busquets, un personatge notable en la vida barcelonina del seu temps.
Article Complet PDF A fi de posar un granet de sorra a la història de la nostra ciutat, voldria donr a conèixer alguns fets relatats pel meu besavi, en Salvador Vidal i Bisbal, que va viure de l’any 1832 al 1909, i que fan referència a fets i esdeveniments succeïts a Igualada. Ell va regentar el negoci de merceria de Cal Perico…
Article Complet PDF En paral·lel a la trajectòria professional i a la vida familiar, Marc Riera va ser un ciutadà compromès
amb la seva ciutat, el seu país i la humanitat en el sentit més ampli. En aquest sentit, tot i que no va néixer a Igualada, la seva implicació amb la ciutat va ser molt intensa.
Article Complet PDF Isidre Camps era un home senzill. Nascut a Igualada l’any 1903, els seus familiars encara el recorden com un home afable que es passejava sempre amb una pipa als llavis. No va tenir una vida fàcil…
Article Complet PDF Ens proposem exposar a continuació tot el que se sap i s’ha dit entorn de la relació amorosa entre Granados i Clotilde Godó, una relació que ha merescut tan sols alguna breu al·lusió en la bibliografia igualadina.
Article Complet PDF A la primeria del segle XX, una sèrie d’erudits i investigadors es van fer ressò, amb estudis o aportant documentació, de l’existència d’un pintor vinculat a l’obra de la catedral de València, Pere Nicolau, que constava als registres junt amb altres grans mestres de pintura medieval.
Article Complet PDF Igualada, octubre de 1940. Fa un any i mig llarg que s’ha acabat la guerra. La ciutat, governada per una Comissió Gestora Municipal presidida per Josep M. Lladó i Bausili, es recupera molt lentament i l’ambient que s’hi respira combina la profunda grisor i el silenci de la vida quotidiana amb l’exaltació de la simbologia feixista i els actes continus d’enaltiment del règim…
Article Complet PDF Setanta-cinc anys de posar el fil musical als esdeveniments festius i solemnes d’Igualada eren un bon motiu per cercar més dades sobre la història de la Banda de Música d’Igualada, entitat que ha fet costat a les tradicions més arrelades i estimades de la capital de l’Anoia…
Article Complet PDF