Igualada va esdevenir, per obra de l’atzar, una cruïlla de camins entre dues famílies nouvingudes, Muntadas i Campeny. L’escultor Josep Campeny va rebre el reconeixement de fill il·lustre de la ciutat, no només per raó de naixença, sinó pel sentiment de pertinença i per l’activitat cultural que hi va portar a terme.
Autor: Salvador Oliva March
Revista d'Igualada 67
Etiquetes: escultura - s. XIX, Josep Campeny Santamaria
Al segle XVII, la presència de tropes en trànsit comportava devastació: camps arrasats pels soldats de cavalleria que deixaven pasturar els cavalls, cellers buidats, esbotzament de portes
i finestres, robatoris de roba, eines i diners i, sobretot, violència física contra els habitants, fet que provocava la fugida d’una part de la població amb l’anunci de l’arribada de soldats.
Article Complet PDF
Autor: Xavier Jorba Serra
Revista d'Igualada 63
Etiquetes: allotjaments militars, conca d'Òdena, guerra dels Segadors, segle XVII
Montserrat Acosta (Igualada, 1949-1984) és deixebla directa de Joan Graells. D’ell aprèn la concepció pictòrica, la utilització del pinzell ample, els colors bàsics. Aprèn a mirar el model, a captar el paisatge i, a partir d’aquí, a crear el seu propi llenguatge, que passa per la composició, la llum i la gamma de la paleta, que és el seu peculiar llenguatge.
Article Complet PDF
Autor: Pau Llacuna Ortínez
Revista d'Igualada 62
Etiquetes: 03-Color, Joan Graells Gomà, Montserrat Acosta Figuerola, pintura
El Centre Coral Apol·lo, conegut popularment pel Coro Vell, va ser una societat igualadina dedicada al cant, al ball, a la instrucció i a l’oci popular que va tenir, no sols un grau d’arrelament certament apreciable a la ciutat, sinó una continuïtat realment important.
Article Complet PDF
Autor: Antoni Dalmau Ribalta
Revista d'Igualada 60
Etiquetes: Bonaventura Martí Samsot, Centre Coral Apol·lo, Cor Orfeo, Coro Vell, Josep Anselm Clavé
Un gruix notable de persones i famílies tradicionalistes concentrades en l’Espanya «alliberada» per les tropes franquistes, sobretot els homes més joves, desitjosos de participar en l’anomenada Cruzada contra el comunisme, de lluitar contra l’enemic «roig» i de demostrar el seu patriotisme espanyol, van decidir allistar-se com a voluntaris en una unitat combatent. Així va néixer el que seria anomenat Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.
Article Complet PDF
Autor: Antoni Dalmau Ribalta
Revista d'Igualada 57
Etiquetes: Antoni Armenteras Soteras, Antoni Ferrer Rossich, Antoni Ratera Riba, Antoni Xuclà Llobet, carlisme, Eudald Castelltort Quadreny, Francisco Matosas Roca, Guerra Civil (1936-1939), Jaume Gavarró Castelltort, Joan de Mata Mata Lladó, Joan Lladó Gumà, Joan Plans Singla, Josep Busqué Corbella, Josep Soms Lladó, Manuel Solà Díaz, Marcel Castells Camins, Miquel Saumell Carles, Pere Bruch Capdevila, Ramon Plans Singla, Salvador Bernadas Roig, Salvador Cardona Renart, Tercio de Nustra Señora de Montserrat