Avui fa noranta anys justos que a Espanya hi va haver un canvi de sistema polític. El règim monàrquic va caure i va iniciar-se una República, la Segona República. No va ser cap revolució sagnant, ni cap cop d’estat: va ser el resultat, simplement, d’una voluntat ciutadana inapel·lable que es va manifestar en unes eleccions municipals.
El passat mes de febrer, la Comunitat de les Germanes Carmelites de la Caritat, més conegudes com les Germanes Vedruna, va marxar d’Igualada
i va haver de tancar la casa després de 174 anys d’arribar a la nostra ciutat. S’hi van establir el dia 21 de febrer de 1847, per fer-se càrrec dels serveis auxiliars i assistencials de l’Hospital d’Igualada.
Igualada va esdevenir, per obra de l’atzar, una cruïlla de camins entre dues famílies nouvingudes, Muntadas i Campeny. L’escultor Josep Campeny va rebre el reconeixement de fill il·lustre de la ciutat, no només per raó de naixença, sinó pel sentiment de pertinença i per l’activitat cultural que hi va portar a terme.
Notícies, detalls i anècdotes, que ens expliquen com era la vida quotidiana de la població igualadina, al segle XVIII: les relacions entre els poders, la vida dels vilatans, les festes, l’educació, la religió, etc.
La figura de Sant Magí estava relacionada amb la facultat de trobar aigua. Si aquest fet el relacionem amb la manca d’aigua que tenia la vila d’Igualada als segles XVII i XVIII, entendrem un dels motius d’aquesta devoció per part dels igualadins.
Al segle XVI, la bigàmia es considerava un atemptat contra la moral i la Inquisició n’havia reivindicat la competència per perseguir-la i castigar-la.
Les estructures i organitzacions que l’Església catòlica d’Igualada va endegar per tal que els nois i les noies tinguessin a l’abast un esbarjo considerat saludable i harmònic amb la formació que la mateixa Església els facilitava a través del seu sistema educatiu.
Un document històric que descriu la penosa situació de la presó d’Igualada, l’any 1907. Es tracta d’un article en castellà que, sota el títol de «Cosas de cárcel», va aparèixer al periòdic anarquista Tramontana, núm. 16, el 4 de desembre de 1907, signat per Enric Pujol. També es donen algunes dades que permeten de contextualitzar aquest document.
Article Complet PDF Nascut a la Torre de Claramunt el 1807, Joaquim era fill d’uns coneguts paperers. A la Universitat de París, va obtenir el títol de doctor en Medicina i Cirurgia, el 1829, i el 1931 es va traslladar a Cuba.
Article Complet PDF L’antiga pica baptismal, de ceràmica és una magnífica peça al centre de la qual hi ha l’escut d’Igualada i la data de 1598 i es manté en un estat gairebé perfecte.
Article Complet PDF Una epidèmia es va estendre amb rapidesa per l’antic Imperi Romà i la malaltia va arribar a ser endèmica en no poques regions, entre elles Hispània, on fou present fins a mitjan segle VIII; és a dir, durant més de dos segles.
Article Complet PDF Pels voltants de la Tossa de Montbui, l’autor va trobar una estrella de mar fòssil completa. Era
en una capa d’argiles calcàries griso-blavenques (anomenades pels geòlegs «margues d’Igualada»)
pertanyents al pis bartonià del període Eocè.
Article Complet PDF Biografia de Ramon Carreras i Jaume (1889-1968), un obrer que va formar-se en l’anarcosindicalisme a Igualada i que després va anar a viure a Olot, fins que l’exili forçós a França el va allunyar de la seva família i de la seva terra d’acollida, on, molts anys després, va tornar per a morir, malalt i sense esma.
Article Complet PDF Al segle XVII, la presència de tropes en trànsit comportava devastació: camps arrasats pels soldats de cavalleria que deixaven pasturar els cavalls, cellers buidats, esbotzament de portes
i finestres, robatoris de roba, eines i diners i, sobretot, violència física contra els habitants, fet que provocava la fugida d’una part de la població amb l’anunci de l’arribada de soldats.
Article Complet PDF El ball de bastons té una llarga tradició a Masquefa. Tant, que ni se’n coneixen els orígens. El que sí que se sap és que, fins a l’any 1979, només el ballaven els homes… Un grup de noies que tenia ganes de ballar van topar amb dos problemes: el pressupost i l’oposició d’alguns bastoners que no volien de cap manera que entressin noies a la colla.
Article Complet PDF Montserrat Acosta (Igualada, 1949-1984) és deixebla directa de Joan Graells. D’ell aprèn la concepció pictòrica, la utilització del pinzell ample, els colors bàsics. Aprèn a mirar el model, a captar el paisatge i, a partir d’aquí, a crear el seu propi llenguatge, que passa per la composició, la llum i la gamma de la paleta, que és el seu peculiar llenguatge.
Article Complet PDF Ja han passat uns quinze anys d’ençà de la recuperació d’un personatge del segle passat que, fins fa ben poc, ens era totalment desconegut: Natividad Yarza, mestra, republicana, feminista i primera alcaldessa de Catalunya l’any 1933… Just abans de l’estiu es van produir dues novetats en la recuperació d’aquesta figura històrica.
Article Complet PDF Durant segles, les confraries van ser la manifestació d’associacionisme seglar més popular a tot Espanya. Nombroses durant l’Antic Règim, a mitjans del segle XVIII se’n comptabilitzaven més de trenta mil en tota la península.
Article Complet PDF El futur poble de Castellolí s’ubicarà al costat de l’antic camí que anava des d’Igualada al reial monestir de Nostra Senyora de Montserrat; un camí força transitat per pelegrins i traginers que va permetre habilitar dos hostals, el de can Parera de l’Hostal i el de can Llucià de les Parres, a pocs metres de l’església parroquial beneïda el 1743.
Article Complet PDF L’any 1919, Igualada tenia gairebé 11.500 habitants i s’encabia en un terme municipal que abraçava allò que a l’edat mitjana en deien «un tir de ballesta». Estava encerclada pel passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, aleshores anomenat passeig de l’Alameda, i pel riu Anoia i entre el final del carrer de la Soledat i fins al Molí Nou.
Article Complet PDF El Centre Coral Apol·lo, conegut popularment pel Coro Vell, va ser una societat igualadina dedicada al cant, al ball, a la instrucció i a l’oci popular que va tenir, no sols un grau d’arrelament certament apreciable a la ciutat, sinó una continuïtat realment important.
Article Complet PDF Entre els anys 1886 i 1971, va viure a Igualada una comunitat religiosa femenina anomenada Congregació de les Filles de Sant Josep, més conegudes per les Monges Josefines. Van deixar molta petjada a la ciutat, a causa de la seva feina abnegada i caritativa en la cura i la vetlla dels malalts a domicili.
Article Complet PDF Abelard Fàbrega i Esteve (1894-1991) va ser un mestre que va deixar una petja profunda a la ciutat d’Igualada, on va viure i va dirigir les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Tanmateix, la Guerra Civil va trastocar la seva trajectòria i, havent estat actiu també en la vida política del país, va haver de marxar cap a l’exili.
Article Complet PDF Entre el 14 de juliol de 1801 i el desembre de 1804, un total de 343 infants orfes van sortir de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona per tal de ser «encomanats a dides forasteres» que els havien de criar. Aquest era un procediment habitual que permetia a la institució fer-se càrrec de l’ingent nombre de criatures expòsites…
Article Complet PDF Un gruix notable de persones i famílies tradicionalistes concentrades en l’Espanya «alliberada» per les tropes franquistes, sobretot els homes més joves, desitjosos de participar en l’anomenada Cruzada contra el comunisme, de lluitar contra l’enemic «roig» i de demostrar el seu patriotisme espanyol, van decidir allistar-se com a voluntaris en una unitat combatent. Així va néixer el que seria anomenat Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.
Article Complet PDF