El fil del temps

La desamortització eclesiàstica i els caputxins d’Igualada

“… Va ser durant el trienni quan els caputxins van començar a rebre les conseqüències de les mesures desamortitzadores liberals: la confiscació del convent d’Igualada es va fer el 15 de juliol de 1822 i el 5 de novembre es va procedir a l’ocupació, seguida de la presa d’inventari dels béns mobles i immobles que van passar a formar part de l’anomenat Crèdit Públic Nacional…”

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


De la infantesa. Records i anècdotes

Raimon Torroja (1894-1960) va ser un important pedagog igualadí, autor de diversos llibres d’ensenyament. Després de la guerra, va exiliar-se a Veneçuela, on va continuar treballant en la seva tasca docent fins a la mort, esdevinguda a Caracas. L’any 1924, quan tenia trenta anys i es trobava a Madrid, havia enviat i publicat en una revista de Monistrol de Montserrat un conjunt de records de la seva infantesa igualadina. Ara els hem recuperat, convençuts de la seva qualitat literària i de la seva capacitat d’evocació d’un passat ja irrecuperable.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


El Traguetes, cap de la colla vella dels Moixiganguers d’Igualada, al segle XIX

En la història difusa de la colla vella dels Moixiganguers d’Igualada, durant el segle XIX, les diverses referències escrites de l’època ens han transmès el renom de dos mítics caps de colla: el Traguetes i el Carinyo. Darrere aquests renoms, però, hi ha hagut sempre un desconeixement absolut de les persones que s’hi amagaven. Ara l’autor ha aconseguit descobrir-ne una: ara sabem que el Traguetes era, en realitat, Antoni Baleito i Graells, un teixidor nascut a Igualada el 21 de desembre de 1845…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Cels rasos florits. Motius vegetals eclèctics en una casa del 1900

Aquest article és una evocació artística i també lírica dels cels rasos florits que es troben en una casa modernista igualadina, propietat d’un industrial de la pell: cal Valls Brufau, situada al número 48 de la Rambla de Sant Ferran i projectada el 1900 per l’arquitecte barceloní Joan Alsina i Arús. Si el més habitual és que aquestes pintures murals de sostres restin amagades, en aquest cas ens trobem davant un autèntic jardí florit que bé mereix de ser més conegut.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , ,


Les intervencions artístiques de Miquel Llacuna i Alemany a la basílica de Santa Maria d’Igualada

Miquel Llacuna (1915-1967) va ser un notable dibuixant i pintor igualadí que, entre altres coses, va deixar un notable llegat d’intervencions en esglésies i capelles que es van veure malmeses durant la Guerra Civil. Aquest article estudia concretament l’obra de Llacuna a l’església gran de la seva ciutat: uns evangelistes a la capella del Sant Crist (1951); un altar del Crist crucificat, avui desaparegut (1957); l’altar de Sant Antoni M. Claret (1960); i la restauració del baptisteri (1964).

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


El Veloz Igualadino. Retrat d’una època

Amb aquest nom va ser coneguda una societat igualadina que va operar durant el bienni 1858-1859 i de la qual no s’havia parlat mai fins ara. La societat va ser constituïda per disset socis i amb inversió de capital procedent de la indústria cotonera local. La voluntat fundacional tractava de cobrir les necessitats de transport dels fabricants en els dos anys que quedaven fins a l’arribada del tren a Martorell, esdeveniment transcendental que posaria terme al transport en cavalleries.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: ,


Els soldats de la Pobla de Claramunt morts i desapareguts durant la Guerra Civil (1936-1939)

Ens trobem davant un treball històric important, que ens transporta a la Pobla de Claramunt durant els anys de la guerra. Parla, certament, dels soldats que van perdre la vida en el conflicte, però també reconstrueix de manera exhaustiva diversos episodis d’aquells anys que mereixen ser coneguts, entre els quals els que fan referència al notable paper estratègic que va jugar aquest municipi anoienc com a base d’operacions de l’exèrcit republicà durant els últims mesos de la guerra.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: ,


Els envelats catalans de Festa Major

Els envelats, com a tipologia arquitectònica, van aparèixer al segle XIX, per respondre a la nova necessitat social que van representar els balls de societat, el fet de ballar aparellat. Els envelats tradicionals van tenir un origen mariner, van néixer a Barcelona o a la seva rodalia i, a poc a poc, es van anar difonent primer per la costa i després per la resta de Catalunya. Aquest article d’un expert en la matèria en repassa les característiques i l’evolució, fins a la seva desaparició total no fa pas gaire…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


Òdena al primer terç del segle XVIII

A partir de les fonts notarials i dels processos judicials atesa la manca de documentació municipal, aquest article constitueix un tast genèric de la situació del municipi d’Òdena i les poblacions de la baronia de la Conca d’Òdena durant els anys de regnat i domini de Felip V. En aquella època, la primera meitat del segle XVIII, Òdena era un municipi baronial sota el control del duc de Cardona i Medinaceli…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Claude Collet (1929-2007), una pintora singular

Claude Collet (Ginebra, 1929 – Barcelona, 2007) va ser realment una artista singular en el panorama artístic català. La seva obra es pot inscriure dins el grup d’artistes que Alex Mitrani va seleccionar per a una exposició que duia el nom d’«Utopies de l’origen: arcaisme i intimisme a la pintura catalana (1946-1960)». Profusament il•lustrat, aquest article presenta, doncs, la trajectòria vital de l’artista i els trets principals de la seva obra.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


Hipàtia d’Alexandria o el tot és U

La figura d’Hipàtia ha esdevingut popular gràcies a la coneguda pel·lícula Ágora, d’Alejandro Amenábar (2009). Aquest article en recupera el personatge històric real en un triple sentit: primer exposa el context hel·lenístic que va caracteritzar l’antiguitat tardana; després presenta la filosofia neoplatònica de Plotí, que explica l’actitud d’Hipàtia davant la vida; i, finalment, se centra en els fets més importants de la seva biografia.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


El cooperativisme rochdalià a Igualada: la cooperativa La Económica

Aquest article és una contribució notable a la història del cooperativisme igualadí, molt poc estudiat fins ara. Comença analitzant què va ser el cooperativisme sorgit al nord d‘Anglaterra a mitjan segle XIX i els principis en què es basava. Després estudia el cas concret de les cooperatives de la capital de l’Anoia, en particular de La Económica, creada el 1904, fins arribar al temps de la Guerra Civil, la postguerra i el temps actual.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: ,


Els darrers dies de Natividad Yarza, la primera alcaldessa (1872-1960)

Natividad Yarza Planas, una mestra nascuda a Valladolid, va ser la primera alcaldessa de Catalunya i d’Espanya, concretament l’any 1934 al municipi de Bellprat (Anoia). La seva vida és prou coneguda, però restava obert l’interrogant sobre el que li havia succeït a partir del moment en què, derrotada la República, va prendre el camí de l’exili. Per primera vegada, aquest article fa llum sobre els darrers dies de la seva vida.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: ,


Pintors i escultors de retaules, ornaments i esglésies anoienques, als segles XVI i XVII (tercera part)

Aquest article completa els dos treballs precedents que ja es van publicar en els números 20 (setembre de 2005) i 30 (desembre de 2008) de la revista. Es tracta de mostrar els contractes inèdits signats entre les diferents universitats, obreries i confraries amb escultors, pintors i dauradors per enriquir les esglésies anoienques. Aquestes obres d’art seran el resultat d’un lent canvi social, religiós i econòmic de l’època moderna arran de l’arribada d’idees renovadores de Trento, però interpretades des del caràcter local i particular de cada indret.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes:


Passió per l’ensenyament: el mestre igualadí Raimon Torroja

Aquest article biogràfic ens dóna a conèixer un important pedagog (Igualada, 1894 – Caracas, 1960) que avui és gairebé un perfecte desconegut i que, a mig camí de la seva intensa trajectòria vital, es va haver d’exiliar en temps del franquisme. És d’aquelles figures que cal recuperar perquè formen la primera fila de la generació de mestres renovadors republicans que van influir molt positivament en els infants que van passar per les seves escoles.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


L’incident dels Hostalets de Pierola de 1904: un episodi de la decadència del caciquisme dels Godó al districte d’Igualada

El juliol de 1906 entraven a la presó d’Igualada tres membres de l’oligarquia local dels Hostalets de Pierola. El motiu de la condemna era una agressió de dos anys abans contra un propietari nouvingut amb el qual l’Ajuntament tenia diversos litigis. Aquest incident no era aliè al caciquisme de la família Godó i posava al descobert les complicitats entre el cacic i l’oligarquia local, que permeten explicar la continuïtat del suport polític que el municipi li va oferir fins al darrer moment. Però, al mateix temps, il•lustra perfectament la decadència del caciquisme que es va iniciar en aquests anys de la primera dècada del segle XX.

Article Complet PDF

Autor: ,

Etiquetes: , ,


Memòria i oblit d’un alcalde en temps de guerra (Josep Morera i Miserachs, 1890-1957)

Josep Morera era, en efecte, l’alcalde d’Igualada en el moment de l’esclat de la Guerra civil, al juliol de 1936. Desbordat pels greus esdeveniments del moment, va redactar un dietari personal en el qual donava compte del que anava succeint, dietari que es publica en aquest mateix número de la revista. L’article resumeix la trajectòria vital de Morera i dóna a conèixer el procés que li va ser obert a la postguerra per les autoritats franquistes, en virtut del qual va ser condemnat a penes de presó.

Article Complet PDF

Autor: ,

Etiquetes: , ,


Presoners de rereguarda: escuts humans o moneda de canvi (Joan Llucià i Martí, 1904-1939)

Joan Llucià era un home d’idees conservadores que, per aquesta causa, va ser empresonat un parell de mesos el 1937. Tot seguit va refugiar-se a Llagostera, on va rebre la protecció d’un alcalde anarquista. Cridat al front, va ascendir a tinent de l’exèrcit republicà fins que un informe procedent d’Igualada va motivar que fos degradat i enviat a primera línia de la batalla de l’Ebre. Després de ser ferit, van ingressar-lo en un batalló disciplinari, fins que va morir en circumstàncies desconegudes en plena retirada. L’article reconstrueix tota aquesta tràgica peripècia vital, a partir fonamentalment de la correspondència de Llucià i la seva dona i del testimoni dels seus companys de batalló.

Article Complet PDF

Autor: ,

Etiquetes: , ,


Un heroi caigut (Lluís Roset i Vilanova, 1906-1938)

Aquest article resumeix i recupera la vida breu i la memòria d’un home que va ser important per a la cultura i la renovació progressista a la Igualada del temps de la República i que va ajudar a salvar el patrimoni religiós de la ciutat durant la guerra. Militant d’Acció Catalana, esportista, membre actiu de l’Ateneu Igualadí, regentava amb el seu germà un conegut establiment de roba. Va morir al front, en l’entorn de la batalla de Balaguer, el maig de 1938, amb gran desolació dels seus companys, que en van deixar diversos testimoniatges emotius.

Article Complet PDF

Autor: ,

Etiquetes: , ,