El juliol de 1906 entraven a la presó d’Igualada tres membres de l’oligarquia local dels Hostalets de Pierola. El motiu de la condemna era una agressió de dos anys abans contra un propietari nouvingut amb el qual l’Ajuntament tenia diversos litigis. Aquest incident no era aliè al caciquisme de la família Godó i posava al descobert les complicitats entre el cacic i l’oligarquia local, que permeten explicar la continuïtat del suport polític que el municipi li va oferir fins al darrer moment. Però, al mateix temps, il•lustra perfectament la decadència del caciquisme que es va iniciar en aquests anys de la primera dècada del segle XX.
Article Complet PDF
Autor: Francesc Valls-Junyent, Jordi Planas Maresma
Revista d’Igualada 41
Etiquetes: caciquisme, els Hostalets de Pierola, família Godó
Aquest article completa els dos treballs precedents que ja es van publicar en els números 20 (setembre de 2005) i 30 (desembre de 2008) de la revista. Es tracta de mostrar els contractes inèdits signats entre les diferents universitats, obreries i confraries amb escultors, pintors i dauradors per enriquir les esglésies anoienques. Aquestes obres d’art seran el resultat d’un lent canvi social, religiós i econòmic de l’època moderna arran de l’arribada d’idees renovadores de Trento, però interpretades des del caràcter local i particular de cada indret.
Autor: Jorba Serra, Xavier
Revista d’Igualada 41
Etiquetes: retaules
Aquest article biogràfic ens dóna a conèixer un important pedagog (Igualada, 1894 – Caracas, 1960) que avui és gairebé un perfecte desconegut i que, a mig camí de la seva intensa trajectòria vital, es va haver d’exiliar en temps del franquisme. És d’aquelles figures que cal recuperar perquè formen la primera fila de la generació de mestres renovadors republicans que van influir molt positivament en els infants que van passar per les seves escoles.
Autor: Salomó Marquès Sureda
Revista d’Igualada 42
Etiquetes: educació, ensenyament, pedagogia, Raimon Torroja Valls
Aquest article transcriu la relació, ja coneguda, de tots els anoiencs que van ser afusellats a la postguerra per les autoritats franquistes, la majoria dels quals a l’indret del Camp de la Bota, a Barcelona. Com és prou sabut, les execucions, en un nombre total de 45, van ser precedides per uns judicis mancats de les més elementals garanties processals.
Autor: Dalmau Ribalta, Antoni
Revista d’Igualada 39
Etiquetes: afusellats (1939-1952), anoiencs afusellats (1939-1952), franquisme
Excepcionalment, aquest número de la Revista d’Igualada” publica una llarga rèplica a un article publicat en l’edició anterior (desembre de 2011), dedicada de forma monogràfica a noves aportacions al voltant de la Guerra Civil a Igualada (1936-1939). Més concretament, els autors de la rèplica ofereixen als lectors una versió diferent de les informacions que es van publicar en l’article «Crònica d’una delació. Pau Palmés i Colom, 1876-1942», signat per Roser Grau i Llucià i Carme Palmés i Mordillo.”
Autor: Joan Andreu Talló, Josep Xaus Serra, Magí Puig Gubern
Revista d’Igualada 40
Etiquetes: Guerra Civil (1936-1939), Jaume Talló Talló, Manuel Puig Roca, Pau Palmés Colom, Pere Serra Mussons
Per als igualadins encuriosits, va ser sens dubte una sorpresa veure l’església de la Sagrada Família en la mostra dels seixanta anys d’activitat arquitectònica de l’equip constituït per Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay que es va presentar els darrers mesos de 2011 a la seu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Aquest article explica la història d’aquest edifici religiós de finals dels anys seixanta i en descriu les característiques arquitectòniques.
Autor: Salvador Pelfort Prat
Revista d’Igualada 40
Etiquetes: arquitectura, esglésies, Sagrada Família
Nicolau Casaus de la Fuente (Mendoza, Argentina, 1913 – Castelldefels, 2007) ha estat sens dubte un home molt popular a Catalunya, principalment per la seva condició de vicepresident del F.C. Barcelona entre 1978 i 2003. Però hi ha una pàgina de la vida de Casaus encara molt desconeguda: el temps de la seva joventut a Igualada, la seva ciutat, en la qual va jugar un paper molt actiu en el món del sindicalisme i de la política, durant la segona República i la Guerra Civil. Aquest treball explica exhaustivament aquesta pàgina biogràfica de Casaus.
Autor: Dalmau Ribalta, Antoni
Revista d’Igualada 40
Etiquetes: Futbol Club Barcelona, Guerra Civil (1936-1939), Nicolau Casaus de la Fuente Jené, sindicalisme
Joan Llucià era un home d’idees conservadores que, per aquesta causa, va ser empresonat un parell de mesos el 1937. Tot seguit va refugiar-se a Llagostera, on va rebre la protecció d’un alcalde anarquista. Cridat al front, va ascendir a tinent de l’exèrcit republicà fins que un informe procedent d’Igualada va motivar que fos degradat i enviat a primera línia de la batalla de l’Ebre. Després de ser ferit, van ingressar-lo en un batalló disciplinari, fins que va morir en circumstàncies desconegudes en plena retirada. L’article reconstrueix tota aquesta tràgica peripècia vital, a partir fonamentalment de la correspondència de Llucià i la seva dona i del testimoni dels seus companys de batalló.
Autor: Carme Palmés Mordillo, Roser Grau Llucià
Revista d’Igualada 39
Etiquetes: Guerra Civil (1936-1939), Joan Llucià Martí, testimoniatges
Aquest article resumeix i recupera la vida breu i la memòria d’un home que va ser important per a la cultura i la renovació progressista a la Igualada del temps de la República i que va ajudar a salvar el patrimoni religiós de la ciutat durant la guerra. Militant d’Acció Catalana, esportista, membre actiu de l’Ateneu Igualadí, regentava amb el seu germà un conegut establiment de roba. Va morir al front, en l’entorn de la batalla de Balaguer, el maig de 1938, amb gran desolació dels seus companys, que en van deixar diversos testimoniatges emotius.
Autor: Carme Palmés Mordillo, Roser Grau Llucià
Revista d’Igualada 39
Etiquetes: Guerra Civil (1936-1939), Lluís Roset Vilanova, testimoniatges
Aquesta és la història d’un petit industrial blanquer d’Igualada que va col•laborar a l’Ateneu Igualadí i a la Beneficència Igualadina i que va ser regidor de l’Ajuntament per ERC i administrador de l’hospital, càrrec, aquest darrer, en què van mantenir-lo les noves autoritats que es van apoderar de la ciutat en començar la guerra. Acabada aquesta, va ser víctima d’una delació que va suposar-li presó i que acabaria portant-lo a una condemna d’expulsió de la ciutat i de pagament de dues sancions econòmiques. Va morir molt poc després. Aquest article reconstrueix tota aquesta història, amb l’aportació fonamental del procés de les autoritats franquistes.
Autor: Carme Palmés Mordillo, Roser Grau Llucià
Revista d’Igualada 39
Etiquetes: Guerra Civil (1936-1939), Pau Palmés Colom, testimoniatges
Aquesta és la transcripció literal i anotada del dietari que l’aleshores alcalde d’Igualada, Josep Morera, va redactar durant els primers mesos de la Guerra Civil (1936). Escrita, doncs, per un testimoni especialment rellevant, relata el terror i les dramàtiques circumstàncies d’aquells primers dies, en què van produir-se un centenar d’assassinats i la crema i la destrucció de símbols religiosos a la rereguarda igualadina. Es tracta, en definitiva, d’un document importantíssim per a la història recent de la ciutat. La transcripció ha estat efectuada per Roser Grau i Llucià i les notes han anat a càrrec d’Antoni Dalmau i Ribalta.
Autor: Josep Morera Miserachs
Revista d’Igualada 39
Etiquetes: Ajuntament d'Igualada (1936), Guerra Civil (1936-1939), testimoniatges
Aquest número de la Revista d’Igualada, dedicat de forma monogràfica a la Guerra Civil, conté, entre altres materials, quatre articles destinats a recuperar la figura de sengles igualadins avui pràcticament oblidats i que, en diversos graus, van ser víctimes de la guerra i de les seves conseqüències. En aquest text inicial, les autores donen les claus dels propòsits que han guiat la seva recerca i de la metodologia que han utilitzat.
Autor: Carme Palmés Mordillo, Roser Grau Llucià
Revista d’Igualada 39
Etiquetes: Guerra Civil (1936-1939)
En l’estadi actual d’informació que es posseeix, l’objecte d’aquest article és establir la relació, al més completa possible, del centenar d’igualadins i residents a Igualada que van ser assassinats durant la Guerra Civil, com a conseqüència, fonamentalment, de l’actuació de les milícies i patrulles de control que van apoderar-se dels carrers, sobretot durant els primers mesos del conflicte. La llista, que aporta dades noves i esmena errors i oblits, s’acompanya de les circumstàncies personals bàsiques de les víctimes, d’algunes de les quals mai no s’han pogut trobar les despulles.
Autor: Dalmau Ribalta, Antoni
Revista d’Igualada 39
Etiquetes: assassinats (1936-1939), Guerra Civil (1936-1939), igualadins assassinats (1936-1939), rereguarda
En un context social realment precari, el segle XIX aporta sens dubte un interès progressiu envers la instrucció popular en els nostres pobles. L’ensenyament es considera, a partir d’aquell moment, com un factor de progrés col•lectiu, posat en pràctica especialment a partir de la Revolució francesa amb l’establiment de l’escola pública. A partir d’aquests premisses, aquest article ens explica el cas concret de la vila de la Llacuna, a la comarca d’Anoia.
Autor: Josep Torelló Junyent
Revista d’Igualada 38
Etiquetes: ensenyament primari, escola pública, Josep Trens Baltà, la Llacuna
Sant Bartomeu és el patró d’Igualada, com ja ho era del gremi de blanquers o adobers i assaonadors, de llarguíssima tradició a la ciutat. Aquest article, àmpliament il•lustrat, repassa de manera exhaustiva la devoció dels igualadins envers aquest sant apòstol, els monuments, capelles i figures escultòriques que se li han dedicat al llarg de la història i la seva significació i presència primordial en les festes igualadines, així com el testimoniatge d’aquesta preferència en la literatura local.
Autor: Daniel Vilarrubias Cuadras
Revista d’Igualada 38
Etiquetes: escultura - s. XVII, festa major, folklore igualadí, imatges processionals, sant Bartomeu
