Revista d'Igualada 57

… Els comerços tanquen a les 9 del vespre, els espectacles comencen a les 9 o 10 de la nit, les activitats extraescolars dels infants poden acabar a les 9 del vespre… Però això, encara es pot suportar. El que us ben asseguro que és incontrolable i a còpia d’anys pot arribar a ser insuportable, són les sortides  nocturnes dels adolescents i joves. ¿Com pot ser que els espais d’oci nocturns, és a dir, els bars i discoteques, puguin tenir obert fins a les 5 o 6 de la matinada?

D’entremig del remolí d’esdeveniments, informacions i mentides (digueu-ne postveritats: és el mateix) que hem viscut (i vivim) aquests darrers mesos al nostre país, és probable que se’ns hagi escapat l’aparició d’una revista magníficament editada, excel·lent, que es diu El món d’ahir (amb un subtítol curiós: Història d’autor). Ja des del seu títol, la revista homenatja explícitament l’obra magna de Stefan Zweig, les seves memòries pòstumes intitulades El món d’ahir. Memòries d’un europeu (1944).

La Stephanie Marko em rep a la seu d’Stikets, un espai obert, diàfan i ple de color. Alegres vinils, fotografies i post-its decoren les parets, la caputxeta, mussols de colors, estrelles, flors, pirates… i des d’on seiem, veiem les taules de treball i reunió, una cuina office, i tota l’àrea de treball, des de la manipulació i l’ensobrat als dissenyadors, programadors, màrqueting i les màquines que fan les ara ja famoses etiquetes.

EspaiGràfic, l’estudi de disseny de la Revista d’Igualada, ha obtingut el premi Gaspar Camps 2016.
Els separadors d’aquest número són un bon record de l’exposició a la Sala Municipal d’Igualada.

Dissenyador, grafista, dibuixant: inquiet creatiu. Aquests adjectius són el resum dels 66 anys de l’igualadí Josep Maria Rosich. Tota una vida lligada al dibuix, al disseny i a la il·lustració: com a
professió, com a passió i com a manera d’entendre el món. I no podia ser de cap altra manera, ja que
res no és casual en la trajectòria d’en Josep Maria: neix, creix i es desenvolupa professionalment lligat
als seus temps, a la seva cultura i al seu territori, Igualada i Catalunya.

Rosich entra en el disseny de manera natural. El seu entorn, l’exigència que comporta —i en
competència moltes vegades amb les grans agències de publicitat—, el porten a assimilar aquells
postulats acadèmics del que en diran Disseny Gràfic.

Francesc Valls i Junyent va néixer a Igualada el 23 de juliol de 1966. Va ser un home profundament
arrelat a la seva terra, els Hostalets de Pierola, municipi a cavall de les comarques de l’Anoia i del Penedès. Són terres de vinyes excelses i treballadors ferms, els rabassaires. Es va iniciar en la recerca
històrica durant la seva adolescència, molt abans de llicenciar-se en Història per la Universitat de
Barcelona. Va ser, així mateix, un investigador obert al món i amb una mirada global…

La passió silenciosa (A Quiet Passion) a què es refereix el títol original d’aquesta pel·lícula del 2016 no és altra que la d’escriure, a la qual la poeta Emily Dickinson (Massachussets, 1830-1886) va lliurar-se en cos i ànima i de la qual va rebre una felicitat gairebé invulnerable, en contraposició a una vida turmentada i, tal com deia ella mateixa, incompleta en molts aspectes.

L’estiu de 2013, un equip d’arqueòlegs estàvem excavant just davant de l’església de la Mare de Déu del Portal, a la vila dels Prats de Rei. Sembla que la capelleta es va construir quan es van reedificar les muralles entre els anys 1375-1378, en temps de Pere III, i es va realitzar també la imatge gòtica de la Mare de Déu que encara avui es venera.

Per què encara parlem de feminisme? Actualment, en la nostra societat, les dones no tenim cap impediment legal que ens limiti en l’accés a l’educació, al mercat de treball o al dret de sufragi actiu i passiu, podem conduir, passejar, vendre i comprar propietats, decidir amb qui i quan ens casem i també divorciar-nos. La igualtat formal i legal, ¿s’ha traduït en una igualtat efectiva i real? ¿O estem vivint l’efecte pervers del mite de la igualtat?

Un gruix notable de persones i famílies tradicionalistes concentrades en l’Espanya «alliberada» per les tropes franquistes, sobretot els homes més joves, desitjosos de participar en l’anomenada Cruzada contra el comunisme, de lluitar contra l’enemic «roig» i de demostrar el seu patriotisme espanyol, van decidir allistar-se com a voluntaris en una unitat combatent. Així va néixer el que seria anomenat Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.

Els fluxos migratoris catalans del final del segle XIX i l’inici del XX s’han identificat amb Amèrica Llatina. Aquesta visió ha portat a ignorar altres realitats, com la presència de catalans al centre d’Europa vinculats a la comercialització de vi. L’Anoia també va contribuir a aquest flux migratori. En va ser un exemple el capelladí Josep Poch i Teixé, que va viure a Alemanya i Àustria dedicat a aquesta activitat.

El 21 de maig de 1906, el diari francès socialista L’Humanité publica un article titulat «Una expulsió injusta», on denuncia la política del ministeri de l’Interior francès. En l’article lamenta l’ordre d’expulsió de l’espanyol Llorach, i demana que se suspengui, assenyalant un error policial. Segons la Lliga, Llorach és un bon pare i un bon treballador, i ni tan sols compromès políticament.