... els esports, uns determinats esports, acompanyen la vida de cada ciutat com amics fidels que vetllen per la bona convivència i les bones pràctiques dels seus ciutadans. Igualada ha tingut bons amics: l’hoquei, la natació, el patinatge, les motos de trial, l’atletisme... Igualada serà Ciutat Europea de l’Esport 2019.
Enmig d’una ja prolífica obra pictòrica, la Núria Riba i Bosch ha sabut copsar com ningú l’ànima de l’activitat castellera dels Moixiganguers d’Igualada, immortalitzant aquelles seqüències prominents i decisives de la càrrega d’una torre a través d’un art que testimonia l’emoció de cada instant.
... I la Núria és així: compromesa, i ho és amb la terra, amb la gent i amb la feina. Només cal observar-la quan dansa al capdavant de la batucada, o apinyant-se als castells, o en els enormes murals, o en les seves temàtiques agrícoles, o en les escoles d’art on imparteix i comparteix tant la seva saviesa com l’amor i la passió que l’han dut fins a la pintura.
La Biblioteca Central d’Igualada organitza, al voltant de Tots Sants i des de l’any 2011, el concurs de microrelats de por «Uuh!», nom que ja suggereix una sensació d’ensurt o de por, segons el to que se li doni. Durant aquests vuit anys s’han presentat molts microrelats a concurs i ara volem recordar els que han estat reconeguts amb el primer premi, fins a la data d’avui.
El 2018 s’ha celebrat el centenari de Manuel de Pedrolo. L’efemèride ha servit per rescatar i reivindicar el seu ingent llegat literari, que va tocar tots els gèneres. La seva obra per excel·lència, El mecanoscrit del segon origen, ha eclipsat massa sovint altres creacions de l’autor de l’Aranyó. Entre aquestes, Totes les bèsties de càrrega, una novel·la escrita el 1965.
Dir Carles Subirana i Rovira (Igualada, 1961) és dir natació, inquietud, innovació, aventura. Carles Subirana és sinònim de repte. Ara mateix, es troba a l’Índia, al capdavant de la Glenmark Aquatic Foundation, un projecte esportiu dedicat a impulsar la natació de nivell i focalitzat en tres centres d’operacions: Mumbai, Delhi i Bangalore.
Tarragona, 6 d’octubre de 2018. XXVII Concurs de Castells... Abans havia caminat per la riba de la Mediterrània i m’havia impressionat la part històrica de la ciutat. Em va cridar l’atenció la presència a les finestres de banderes amb barres vermelles sobre fons groc i de llaços grocs.
... Cercava l’autora d’un recull de deu relats que inaugurava un nou segell d’Edicions de l’Albí (la col·lecció es diu «Altres veus, altres àmbits», en un bonic homenatge a la primera novel·la de Truman Capote), un recull insòlit que portava per títol Que Déu ens agafi confessats, i un subtítol encara més agosarat: El Deu Manaments, revisitats.
La majoria d’igualadins i, tal vegada, força gent de la contrada coneix l’indret de Can Masarnau, i l’identifica amb la seva font. Per a tots, és un lloc d’esbargiment i de contacte amb la natura. Situat al costat d’Igualada, es poden fer en aquest indret recorreguts a peu, amb bicicleta, etc... Però, coneixem la masia que va donar origen al nom de la font i de l’indret?
El 5 de juliol d’aquest any 2018 ens va deixar Claude Lanzmann, a París. Als 92 anys... De fet, podem dir que Lanzmann va dedicar gairebé tot aquest dilatat periple vital a fer conèixer la tragèdia del poble jueu, en el que és un dels episodis més cruents de la història contemporània.
El glifosat és un herbicida no específic utilitzat des del 1974 per eliminar les «males herbes» en agricultura, jardineria, a la via pública i en infraestructures. És fabricat per la coneguda Montsanto (actualment Bayer i part de la Basf) i des del 2000 altres companyies també l’elaboren.
L’any 1919, Igualada tenia gairebé 11.500 habitants i s’encabia en un terme municipal que abraçava allò que a l’edat mitjana en deien «un tir de ballesta». Estava encerclada pel passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, aleshores anomenat passeig de l’Alameda, i pel riu Anoia i entre el final del carrer de la Soledat i fins al Molí Nou.
El Centre Coral Apol·lo, conegut popularment pel Coro Vell, va ser una societat igualadina dedicada al cant, al ball, a la instrucció i a l’oci popular que va tenir, no sols un grau d’arrelament certament apreciable a la ciutat, sinó una continuïtat realment important.