Una més, amb superxeria inclosa
La història dels menyspreus i els mals tractes que rep la traducció literària és tan llarga i tan depriment, i els que poc o molt ens hi dediquem en tenim tanta experiència de primera mà…
La història dels menyspreus i els mals tractes que rep la traducció literària és tan llarga i tan depriment, i els que poc o molt ens hi dediquem en tenim tanta experiència de primera mà…
Amb motiu del 30è aniversari de la mort d’Agustí Bartra (1908–1982), la Revista d’Igualada publica dos articles dedicats a la seva vida i obra. En aquest primer, Desclot argumenta que l’«optimisme vitalista militant» que caracteritza l’obra sencera i tota la vida de Bartra no és fruit ni d’una postura estètica diletant ni d’una possible inconsciència davant els terribles esdeveniments del segle XX (dues guerres mundials i una de civil que el poeta visqué a la pròpia pell), sinó que l’elecció vitalista de Bartra, voluntària (feta des de l’intel•lecte) i dolorosament meditada, perdura, fins i tot, en els darrers anys de la seva vida. Per això ens n’ofereix dues cartes privades com a testimoniatge.