Amb la mort de Jordi Mateu se’n va un bon tros d’aquell tarannà escolta inconfusible dels anys 60-70. Un tarannà clar, que en el cas d’en Jordi mai no va ser ostentós ni xaró. Tarannà de compromís, de treball, de servei a tothom, de feina.
A cavall del 2006 i 2007, un alumne d’un institut d’Igualada va fer com a treball de recerca de segon de batxillerat un recompte de la quantitat de pisos i habitatges que s’estaven construint a la capital de l’Anoia i quines previsions de vendes hi havia. Els instruments per elaborar l’estudi eren bolígraf, llibreta i bicicleta. Ganes i murrieria.
Article Complet PDF Article Complet PDF Article Complet PDF Article Complet PDF