Treure o trencar el «cop d’aire» o «airada» és un dels rituals curatius més ancestrals que encara es mantenen com a pràctiques curatives domèstiques, tant a la comarca de l’Anoia com en molts indrets de Catalunya. L’airada, segons el diccionari de la llengua catalana, es defineix com a «vent que dura poca estona», però l’accepció que ens interessa és la que fa referència a la malaltia: «té una airada molt forta», «està malalt d’una airada», un estat morbós produït per un corrent d’aire, per l’aire massa fred.
Article Complet PDF
Autor: Josep Rabell Padró
Secció: Panoràmica
Revista d'Igualada 52
Etiquetes: airada, cop d'aire, remeis casolans
Aquest article es basa en fragments del treball de final del Màster interuniversitari en Gestió Cultural (UOC, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears) que l’autor va elaborar sota el títol Models de gestió de la festa. El cas d’Igualada i Vilafranca. L’objectiu d’aquesta primera anàlisi és determinar els moments més significatius que han marcat un canvi en l’estructura de l’organització de la Festa Major igualadina o en les formes de participació que per motius diversos s’han anat desenvolupant al llarg de trenta-sis anys d’història.
Article Complet PDF
Autor: Josep Rabell Padró
Secció: Panoràmica
Revista d’Igualada 41
Etiquetes: festa major, festes, gestió cultural