RARA, art i pensament ubicat en el context

Roger Mula, Anna Zaera i Nil Morist

La revista RARA és un experiment a cavall entre l’art i el pensament i sobretot un projecte col·lectiu que vol representar una comunitat, un enllaç i una nova narrativa. Un punt de trobada pel diàleg entre persones de les comunitats locals i rurals amb tota la xarxa de projectes artístics contemporanis de la Catalunya rural.

Editat per la cooperativa cultural Surtdecasa, va néixer el 2022 i és una iniciativa impulsada pel gestor cultural igualadí Roger Mula i la periodista Anna Zaera amb un consell editorial integrat per persones referents en el món de l’art i el territori com Rosa Cerarols, Anna Vilamú, Ramon Balagué i Judit Ulldemolins. El director artístic de la publicació, és el dissenyador igualadí Nil Morist, que ha apostat per un disseny atrevit i amb un fort component gràfic, fet que l’ha fet mereixedor de destacats reconeixements.

Presentació a La MaCa – Roger Mula, Anna Zaera i Nil Morist – Foto Marc Lumbreras

Amb el subtítol ‘Context, matèria i símbol’, utilitzem dinàmiques i eines pròpies de la creació artística per plantejar temes d’interès cultural a través de diferents formats com poden ser: cartografies, fotoperiodisme, diaris íntims, poesia, vídeo, o interaccions presencials com poden ser cicles o xerrades. Volem contribuir a l’experimentació entre gèneres, a cavall entre el periodisme, l’art i la recerca d’espais de trobada.

Cada número editorial presenta una proposta temàtica i comissariada pel que fa a l’estètica i al contingut. Cada temàtica, molt àmplia, gira entorn d’un concepte i serveix per visibilitzar pràctiques d’artistes rurals en aquests camps, i així servir per estabilitzar les interaccions i la xarxa. Les temàtiques es resumeixen en el projecte editorial, però també en altres pràctiques de xerrades o de cicles presencials que organitzem al voltant de cada número de la revista.

Procès de treball d’un dels articles a La MaCa

El primer número va estar dedicat a la gana, el segon a la distància, el tercer aborda el tema del refugi i el quart va sobre el joc. De fet, a posteriori, considerem que aquests temes encarnen els reptes i les esperances per un món més habitable.

En el cas, del primer número la idea era parlar de l’aliment des de diferents punts de vista i, efectivament, les propostes giraven al voltant d’assumptes vinculats al menjar. La gana i l’objecte que la sacia -el menjar-, a través de catorze propostes que ens vinculen amb els contextos concrets que les generen. Molts dels projectes participants eren col·lectius com el cas dels Espigoladors, Nyamnyam o Eixarcolant, o també l’artista anoienca Victòria Rabal. La gana ens remet als aliments i a les circumstàncies, a les sensacions i les persones. Als territoris i els processos que la motiven o la gestionen. La gana com una sensació multidimensional, que no va només d’alimentar-se, sinó també d’omplir un buit, o de voler acumular un romanent. La gana és una sensació subjectiva i comunitària, personal i social. Una sensació diària i quotidiana, espiritual o religiosa. Parlar de la gana pot ser parlar de la sensació d’absència de menjar, o de l’hormona que t’alerta que necessites ingerir alguna cosa. La gana —o el seu contrari, la desgana -és una sensació incòmoda i, de vegades, dolorosa. La gana és símptoma de pobresa i defecte de l’abundància.

Pel que fa a la distància, ens vam plantejar què vol dir la distància física -i potser també emocional-, que s’acurça i s’expandeix, ha estat present en bona part del treball del consell editorial a l’hora d’articular els diferents punts de vista que conformen el número. Trobem els projectes “caminants” de Roser Vernet i Clara Garí, la distància emocional migrant amb una proposta ideada per l’antropòleg Marc Ballester. Continuem percebent com la distància no ha estat només un argument polític, sinó que també s’ha convertit en un de comercial. La globalització ha pretès conformar una ideologia i una realitat en què les distàncies no existeixen, en què pots traslladar béns i persones d’un lloc a un altre del planeta minimitzant, aparentment, els costos; però amb unes conseqüències mediambientals i personals catastròfiques. En aquest sentit, Laia Badenas descobreix com darrere de la imatge estètica i poètica de les flors que comprem a la floristeria de la cantonada o a un venedor ambulant, s’amaga un recorregut globalitzat i un tractament del producte que comporta l’explotació dels recursos naturals i de la mà d’obra.

En el tercer número vam parlar del refugi des de múltiples perspectives, des dels refugis més opressius fins als més alliberadors. Entre les autories hi trobem Brigitte Vasallo, Ro Caminal, Pedro Murua, Jordi Abelló, els solsonencs Pep Divins i Marta Ricart, o l’artista riudebitllenc David Ribas. Sembla que habitar un espai és un fet subjectiu i transitori, que no només depèn de dormir-hi o fer-hi nit. Els territoris segurs són sensacions. Llocs on poder ser, on trobar tribu, on poder mostrar-se o amagar-se, on poder resguardar-se del fred o la calor. Hi ha persones que busquen el seu indret de permanència, i el troben; n’hi ha d’altres que només poden ser de veres en itinerància, en perpetu moviment. Hi ha motius que ens obliguen a desallotjar-nos o, directament, ens desallotgen a la força. No només de la casa ens desocupen, fins i tot dels nostres cossos o del planeta. La terra, l’aigua i l’aire, la casa gran de totes les espècies, amenaçada. I tots discutim encara, plens de raons, perquè no sabem quina és la millor manera de fer-hi estada.

RARA 1 – Foto Marc Lumbreras

En el quart número de la revista, editada aquest 2025, tot gira al voltant del joc. El joc ens fa caure tot allò que ens pensàvem que érem o sabíem. Ho diu Johan Huizinga a Homo Ludens (1938): «En el joc es reconcilien els oposats, es difuminen les vores i se suspenen les certeses. El joc és pont entre la llibertat i la llei, entre allò animal i allò humà, entre el món intern i l’extern, entre allò sensible i allò racional, entre la forma i el moviment. El joc és origen de la cultura o n’és un residu?». El joc s’associa a broma, a diversió o a intranscendència, però per a les criatures (i per als animals) és una cosa molt seriosa. I per a algunes persones també. El joc, precisament en la seva inutilitat, és una eina política molt corrosiva, i mantenir-nos jugant és a hores d’ara una absoluta resistència. Arribem al quart número d’aquesta revista amb més ganes de jugar i resistir que mai. En aquest número hi participen els artistes David Ymbernon, Albert Gusi, Miquel Àngel Marín, Ariadna Torres, el Vallvidrera Curling Club o Laboratori de Pensament Lúdic.

Les propostes incloses en la revista en paper s’ubiquen després en un mapa dinàmic on volem representar progressivament la xarxa de projectes culturals que existeixen en tot el territori. A través d’un marcador anirem incorporant tots aquells projectes que apareixen en cada número de la nostra proposta editorial. D’aquesta manera, visualitzem gràficament la descentralització dels projectes culturals als Països Catalans, així com el poder relacional dels intercanvis i les col·laboracions amb artistes, entitats, associacions o col·lectius.

Reunió del consell de redacció a La MaCa

Un dels aspectes que més hem potenciat és el fet de ser una publicació amb una edició limitada i amb molts elements artesans. Per tant, es tracta d’una revista molt intervinguda on els materials i els processos aporten un valor únic a cada exemplar. Autores, editores, dissenyadors i altres amistats i convidades s’uneixen a la taula comuna per fer manualitats. Aquestes estones compartides a l’Espai Creatiu La MaCa del barri del Rec d’Igualada s’han convertit en el millor patrimoni immaterial de la publicació que els lectors després poden tocar i assaborir amb les seves mans. Temps per aturar-se, temps de presència, temps d’artesania i temps per a la tertúlia relaxada mentre treballem amb les mans. Molt especial ha estat la intervenció de l’artista valencià Jaume Puchalt, que va venir a Igualada amb el seu fang per pintar amb aquarel·la marró cada exemplar de la revista.

Una publicació que té la gran riquesa de ser un treball situat, tranquil i amb tota la potència de l’art i les idees.

Aquesta publicació ha merescut el Premi Ciutat d’Igualada 2025.

Roger Mula (Igualada, 1980) és gestor cultural i soci treballador de la cooperativa Surtdecasa. És codirector del festival de fotografia FineArt Igualada i també és programador cultural del festival Rec.0. Activista social i cultural, és coimpulsor de diversos projectes al barri del Rec d’Igualada, com laBastida o La MaCa, que estan transformant les velles fàbriques en desús en nous centres artístics i culturals comunitaris.

Anna Zaera (Santa Bàrbara, 1983) és periodista, editora i impulsora de diversos projectes culturals. Li agraden les històries de vida, les dones sàvies, les fabulacions i els nous llenguatges. És comissària del festival Femme in Arts del Centre d’Art Lo Pati d’Amposta i codirectora del festival Rihihiu a Santa Bàrbara. Investigadora al Departament de Comunicació de la URV, la seva recerca actual s’ocupa de la construcció d’identitats dissidents en el marc de les pràctiques artístiques. És cofundadora i sòcia treballadora de Surtdecasa i, com a periodista, ha col·laborat amb Vilaweb, RAC 1, Cadena SER o la revista Salvaje.

Nil Morist (Igualada, 1991) treballa entorn del disseny gràfic, la il·lustració i la docència. Vinculat a diverses iniciatives de caràcter social i artístic, s’interessa per la investigació i la comunicació reivindicativa a través de les imatges. Influenciat pels moviments de resistència gràfics i pel món de l’autoedició, creu en l’ús del grafisme com a eina crítica per a la reflexió i la transformació social, així com per a la diversió i per a obrir nous camps de recerca.