Per què encara parlem de feminisme? Actualment, en la nostra societat, les dones no tenim cap impediment legal que ens limiti en l’accés a l’educació, al mercat de treball o al dret de sufragi actiu i passiu, podem conduir, passejar, vendre i comprar propietats, decidir amb qui i quan ens casem i també divorciar-nos. La igualtat formal i legal, ¿s’ha traduït en una igualtat efectiva i real? ¿O estem vivint l’efecte pervers del mite de la igualtat?
Article Complet PDF
Autor: Èlia Palomas Oliva, Nati Veraguas Aguilera
Revista d'Igualada 57
Etiquetes: dones, feminisme
El Pacte per a la Reforma Horària ja és una realitat. El 17 de juliol proppassat, 110 organitzacions van signar el Pacte per a la Reforma Horària, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Aquesta signatura representa l’impuls d’una nova política pública que ens ha d’ajudar a recuperar uns horaris que ens eren propis fa quatre dècades, adaptats a la realitat del segle XXI.
Autor: Fabian Mohedano Morales
Revista d'Igualada 56
Etiquetes: refoema horària
El món tan convuls de la política en el si de les nostres democràcies ens obliga a reflexionar un altre cop sobre els fonaments i el funcionament del poder polític. Sembla interessant, al respecte, repassar la primera fonamentació filosòfica de l’actual Estat democràtic… Adrecem la nostra mirada, doncs, a la concepció filosòfica de la política de John Locke (1632-1704).
Autor: Joan Ordi Fernández
Revista d'Igualada 55
Etiquetes: filosofia, John Locke, política
Determinada televisió amb determinades sèries ha fet un capgirell estètic i argumental. Molta gent que la ignorava, que la menystenia, li té ara un respecte inèdit. Se’n parla en ambients culturals de cella alta, i títols com Los Soprano o The Wire són peces indiscutibles de la gran història de l’audiovisual.
Autor: Tomàs Delclòs Juanola
Revista d'Igualada 53
Etiquetes: sèries televisives
Treure o trencar el «cop d’aire» o «airada» és un dels rituals curatius més ancestrals que encara es mantenen com a pràctiques curatives domèstiques, tant a la comarca de l’Anoia com en molts indrets de Catalunya. L’airada, segons el diccionari de la llengua catalana, es defineix com a «vent que dura poca estona», però l’accepció que ens interessa és la que fa referència a la malaltia: «té una airada molt forta», «està malalt d’una airada», un estat morbós produït per un corrent d’aire, per l’aire massa fred.
Autor: Josep Rabell Padró
Revista d'Igualada 52
Etiquetes: airada, cop d'aire, remeis casolans
L’any que va esclatar la Guerra Civil el pedagog, escriptor i sociolingüista català avant la lettre Delfí Dalmau i Gener (1891-1965) va publicar una obra original que duia per títol Poliglotisme passiu. Ensenyant d’idiomes des de feia gairebé vint anys, Delfí Dalmau hi proposava una nova manera d’aprendre i de fer servir els idiomes que replantejava el poliglotisme. Dalmau hi afirmava que tothom havia de parlar dignament la seva llengua i ser capaç d’entendre’n d’altres.
Autor: Enric Serra Casals
Revista d'Igualada 47
Etiquetes: intercomprensió, lingüística
No sense certa arrogància, el filòsof s’atorga el pedant títol d’amant del coneixement, que no altra cosa vol dir philósophos. Aquest coneixement, tanmateix, esdevé théoria —ja ho veieu, és impossible deixar de fer servir paraules d’altres idiomes, millor si són gregues o alemanyes.
Autor: Martín Patrocinio Guerrero
Revista d'Igualada 47
Etiquetes: filosofia
Aquest article s’inscriu en la seqüència de treballs que l’autora, professora de Lingüística General a la Universitat de Barcelona, ha anat publicant en aquesta mateixa revista sobre el «desdoblament de gènere», és a dir, sobre les normes d’ús d’una llengua pretesament no androcèntrica ni sexista. Aquesta vegada, M. Carme Junyent fa un balanç complet de la polèmica que aquesta qüestió ha suscitat, i planteja l’actual estat de la qüestió.
Autor: M. Carme Junyent Figueras
Revista d’Igualada 45
Etiquetes: gènere, llengua, llenguatge, sexe
A mesura que es vagi aprofundint en la discussió sobre la independència de Catalunya, es farà més evident la necessitat d’engegar una deliberació seriosa sobre cap on es vol que el país s’encamini, un cop estigui en condicions de decidir el seu destí igual que la resta dels països independents. La societat catalana necessita que es posin sobre la taula les diferents propostes sobre els ports de destí als quals es pot encaminar i les cartes de navegació que li han de permetre aproximar-s’hi. D’això parla, doncs, aquest article…
Autor: Xavier Cuadras Morató
Revista d’Igualada 46
Etiquetes: economia, economia catalana, independència de Catalunya
Recentment ha sorgit a casa nostra un debat ciutadà al voltant de si la indústria tèxtil tornarà a l’Anoia. En contra del que puguem pensar, aquest és una debat que s’està produint també a Catalunya, però on aquest és més intens és als Estats Units. El rerefons d’aquest debat és si un eventual retorn de la manufactura a Occident permetria la recuperació dels llocs de treball perduts i, de retruc, la recuperació d’una classe mitjana que ha perdut pes demogràfic i poder adquisitiu, com a conseqüència de la deslocalització industrial. Aquest és el tema d’aquest article…
Autor: Antoni Olivé Tomàs
Revista d’Igualada 46
Etiquetes: economia, economia catalana, indústria
El festival Desfolca’t és una clara aposta per impulsar el ric patrimoni musical de diferents regions del món. Però no tan sols és això: pretén aconseguir també que les músiques tradicionals siguin viscudes per totes les generacions, des dels més petits fins als més grans. Així, doncs, la programació va encaminada a captar públics diversos. I, sense deixar de donar cabuda al folk més tradicional, el festival aposta per integrar propostes més heterodoxes en el terreny musical…
Autor: Núria Planell Aymerich
Revista d’Igualada 46
Etiquetes: Calaf, Desfolca't, música popular
Aquest és un article que s’atansa a la gran indústria del cinema americà per veure com ha abordat al llarg dels anys l’Antiguitat Clàssica. Però no sols per constatar-ne les habituals deformacions històriques, sinó per comprovar com l’evolució del temps i els seus valors també han fet canviar les pel•lícules i el prisma. Per observar-ho, pren peu en dos films que tracten el mateix fet històric, la batalla de les Termòpiles de la Segona Guerra Mèdica: El león de Esparta (Rudolph Maté, 1962) i 300 (Zack Snyder, 2006).
Autor: Francesc Vilaprinyó Albareda
Revista d’Igualada 44
Etiquetes: cinema americà, grecs (cinema), perses (cinema)
