Treure o trencar el «cop d’aire» o «airada» és un dels rituals curatius més ancestrals que encara es mantenen com a pràctiques curatives domèstiques, tant a la comarca de l’Anoia com en molts indrets de Catalunya. L’airada, segons el diccionari de la llengua catalana, es defineix com a «vent que dura poca estona», però l’accepció que ens interessa és la que fa referència a la malaltia: «té una airada molt forta», «està malalt d’una airada», un estat morbós produït per un corrent d’aire, per l’aire massa fred.
Article Complet PDF
Autor: Josep Rabell Padró
Revista d'Igualada 52
Etiquetes: airada, cop d'aire, remeis casolans
L’any que va esclatar la Guerra Civil el pedagog, escriptor i sociolingüista català avant la lettre Delfí Dalmau i Gener (1891-1965) va publicar una obra original que duia per títol Poliglotisme passiu. Ensenyant d’idiomes des de feia gairebé vint anys, Delfí Dalmau hi proposava una nova manera d’aprendre i de fer servir els idiomes que replantejava el poliglotisme. Dalmau hi afirmava que tothom havia de parlar dignament la seva llengua i ser capaç d’entendre’n d’altres.
Autor: Enric Serra Casals
Revista d'Igualada 47
Etiquetes: intercomprensió, lingüística
No sense certa arrogància, el filòsof s’atorga el pedant títol d’amant del coneixement, que no altra cosa vol dir philósophos. Aquest coneixement, tanmateix, esdevé théoria —ja ho veieu, és impossible deixar de fer servir paraules d’altres idiomes, millor si són gregues o alemanyes.
Autor: Martín Patrocinio Guerrero
Revista d'Igualada 47
Etiquetes: filosofia
Aquest article s’inscriu en la seqüència de treballs que l’autora, professora de Lingüística General a la Universitat de Barcelona, ha anat publicant en aquesta mateixa revista sobre el «desdoblament de gènere», és a dir, sobre les normes d’ús d’una llengua pretesament no androcèntrica ni sexista. Aquesta vegada, M. Carme Junyent fa un balanç complet de la polèmica que aquesta qüestió ha suscitat, i planteja l’actual estat de la qüestió.
Autor: M. Carme Junyent Figueras
Revista d’Igualada 45
Etiquetes: gènere, llengua, llenguatge, sexe
A mesura que es vagi aprofundint en la discussió sobre la independència de Catalunya, es farà més evident la necessitat d’engegar una deliberació seriosa sobre cap on es vol que el país s’encamini, un cop estigui en condicions de decidir el seu destí igual que la resta dels països independents. La societat catalana necessita que es posin sobre la taula les diferents propostes sobre els ports de destí als quals es pot encaminar i les cartes de navegació que li han de permetre aproximar-s’hi. D’això parla, doncs, aquest article…
Autor: Xavier Cuadras Morató
Revista d’Igualada 46
Etiquetes: economia, economia catalana, independència de Catalunya
Recentment ha sorgit a casa nostra un debat ciutadà al voltant de si la indústria tèxtil tornarà a l’Anoia. En contra del que puguem pensar, aquest és una debat que s’està produint també a Catalunya, però on aquest és més intens és als Estats Units. El rerefons d’aquest debat és si un eventual retorn de la manufactura a Occident permetria la recuperació dels llocs de treball perduts i, de retruc, la recuperació d’una classe mitjana que ha perdut pes demogràfic i poder adquisitiu, com a conseqüència de la deslocalització industrial. Aquest és el tema d’aquest article…
Autor: Antoni Olivé Tomàs
Revista d’Igualada 46
Etiquetes: economia, economia catalana, indústria
El festival Desfolca’t és una clara aposta per impulsar el ric patrimoni musical de diferents regions del món. Però no tan sols és això: pretén aconseguir també que les músiques tradicionals siguin viscudes per totes les generacions, des dels més petits fins als més grans. Així, doncs, la programació va encaminada a captar públics diversos. I, sense deixar de donar cabuda al folk més tradicional, el festival aposta per integrar propostes més heterodoxes en el terreny musical…
Autor: Núria Planell Aymerich
Revista d’Igualada 46
Etiquetes: Calaf, Desfolca't, música popular
La comparació de les posicions doctrinals dels diversos moviments religiosos que han existit al llarg de la història presenta algunes connexions sorprenents. Aquest article n’examina una, la que fa referència al concepte de la «túnica de pell» en el cos humà i que es troba tant en el llibre del Gènesi com en la tradició del catarisme, la dissidència més important de l’Edat Mitjana. Finalment, la tradició jueva del Talmud hi aporta també una connexió inesperada…
Autor: Antoni Dalmau Ribalta
Revista d’Igualada 44
Etiquetes: càtars
Hi ha una dada que potser sorprendrà més d’un lector: segons l’últim Cens Agrari (2009), l’Anoia és la primera comarca agrícola de la província de Barcelona en nombre d’hectàrees cultivades (29.300 ha) i la cinquena de Catalunya pel que fa als conreus de secà. Aquest treball dóna a conèixer aquesta realitat massa oblidada i n’analitza els punts forts i les mancances que marcaran sens dubte el futur immediat de la nostra agricultura.
Autor: Albert Tomàs Monsó
Revista d’Igualada 44
Etiquetes: agricultura, conreus de secà, pagesia
Aquest és un article que s’atansa a la gran indústria del cinema americà per veure com ha abordat al llarg dels anys l’Antiguitat Clàssica. Però no sols per constatar-ne les habituals deformacions històriques, sinó per comprovar com l’evolució del temps i els seus valors també han fet canviar les pel•lícules i el prisma. Per observar-ho, pren peu en dos films que tracten el mateix fet històric, la batalla de les Termòpiles de la Segona Guerra Mèdica: El león de Esparta (Rudolph Maté, 1962) i 300 (Zack Snyder, 2006).
Autor: Francesc Vilaprinyó Albareda
Revista d’Igualada 44
Etiquetes: cinema americà, grecs (cinema), perses (cinema)
El barri del Rec d’Igualada, situat als peus del riu Anoia i lloc principal d’ubicació a la ciutat de les indústries de la pell les adoberies, es troba avui en un estat força lamentable, però en canvi presenta un potencial patrimonial i arquitectònic realment extraordinari i ha iniciat el camí de la seva recuperació. Aquest article, escrit per un arquitecte urbanista, desenvolupa el concepte de paisatge cultural, que ajuda a comprendre quina pot ser la via d’èxit d’aquesta recuperació.
Autor: Joaquim Sabaté Bel
Revista d’Igualada 42
Etiquetes: paisatges culturals, Rec
Hannah Arendt està reconeguda en l’actualitat com una de les pensadores més competents i originals del segle XX. Aquest treball examina a fons la seva trajectòria biogràfica i, mitjançant un resum articulat en cinc tesis, un aspecte molt particular del seu pensament: les seves idees essencials sobre la política, entesa com a «natalitat». El text es completa amb una reflexió sobre el pensament d’Arendt i una bibliografia final.
Autor: Joan Ordi Fernández
Revista d’Igualada 43
Etiquetes: filosofia contemporània, Hannah Arendt, llibertat, política
Aquest article es basa en fragments del treball de final del Màster interuniversitari en Gestió Cultural (UOC, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears) que l’autor va elaborar sota el títol Models de gestió de la festa. El cas d’Igualada i Vilafranca. L’objectiu d’aquesta primera anàlisi és determinar els moments més significatius que han marcat un canvi en l’estructura de l’organització de la Festa Major igualadina o en les formes de participació que per motius diversos s’han anat desenvolupant al llarg de trenta-sis anys d’història.
Autor: Josep Rabell Padró
Revista d’Igualada 41
Etiquetes: festa major, festes, gestió cultural
L’autor d’aquest article és un biòleg igualadí especialitzat en botànica i ecologia que ha creat la marca d’essències florals «El Jardí de les Essències» i que és un expert en les flors de Bach. En aquest article analitza l’evolució dels éssers vius i constata que sempre s’ha explicat a partir de la competència entre espècies diferents. Ben a l’inrevés d’aquest punt de partida convencional, l’autor es pregunta en canvi per què no es parla mai de la cooperació com d’una eina prioritària que usen els ésser vius per adaptar-se al seu entorn canviant.
Autor: Jordi Cañellas Puiggròs
Revista d’Igualada 40
Etiquetes: biologia, cooperació, ecologia, evolució
L’indiscutible avenç del procés sobiranista a Catalunya ha propiciat l’aparició de diversos materials d’estudi que fins ara no eren gaire corrents. Un dels que ha cridat més l’atenció és sens dubte el que fa referència a la viabilitat econòmica d’una hipotètica Catalunya independent. L’autor d’aquest article és un economista igualadí que, juntament amb Modest Guinjoan, ha publicat un llibre que es titula Sense Espanya que s’ocupa d’aquest assumpte i que ha fet força forrolla. En aquest article resumeix les línies principals de la seva investigació.
Autor: Xavier Cuadras Morató
Revista d’Igualada 40
Etiquetes: economia, economia catalana, independència de Catalunya
