L’objectiu d’aquest article és doble: d’una banda, informar el lector sobre què és un màster i quins objectius i requisits hauria de tenir i, de l’altra, orientar sobre què haurien de tenir en compte a l’hora de escollir un màster els graduats recents, o els diplomats o llicenciats més madurs que segueixen amb un esperit d’aprenentatge o reciclatge periòdic, tinguin 30, 40 o 50 anys.
Article Complet PDF
Autor: Joaquim Solé Vilanova
Revista d'Igualada 59
Etiquetes: màsters, universitat
Per què encara parlem de feminisme? Actualment, en la nostra societat, les dones no tenim cap impediment legal que ens limiti en l’accés a l’educació, al mercat de treball o al dret de sufragi actiu i passiu, podem conduir, passejar, vendre i comprar propietats, decidir amb qui i quan ens casem i també divorciar-nos. La igualtat formal i legal, ¿s’ha traduït en una igualtat efectiva i real? ¿O estem vivint l’efecte pervers del mite de la igualtat?
Article Complet PDF
Autor: Èlia Palomas Oliva, Nati Veraguas Aguilera
Revista d'Igualada 57
Etiquetes: dones, feminisme
El Pacte per a la Reforma Horària ja és una realitat. El 17 de juliol proppassat, 110 organitzacions van signar el Pacte per a la Reforma Horària, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Aquesta signatura representa l’impuls d’una nova política pública que ens ha d’ajudar a recuperar uns horaris que ens eren propis fa quatre dècades, adaptats a la realitat del segle XXI.
Article Complet PDF
Autor: Fabian Mohedano Morales
Revista d'Igualada 56
Etiquetes: reforma horària
El món tan convuls de la política en el si de les nostres democràcies ens obliga a reflexionar un altre cop sobre els fonaments i el funcionament del poder polític. Sembla interessant, al respecte, repassar la primera fonamentació filosòfica de l’actual Estat democràtic… Adrecem la nostra mirada, doncs, a la concepció filosòfica de la política de John Locke (1632-1704).
Article Complet PDF
Autor: Joan Ordi Fernández
Revista d'Igualada 55
Etiquetes: filosofia, John Locke, política
Determinada televisió amb determinades sèries ha fet un capgirell estètic i argumental. Molta gent que la ignorava, que la menystenia, li té ara un respecte inèdit. Se’n parla en ambients culturals de cella alta, i títols com Los Soprano o The Wire són peces indiscutibles de la gran història de l’audiovisual.
Article Complet PDF
Autor: Tomàs Delclòs Juanola
Revista d'Igualada 53
Etiquetes: sèries televisives
Treure o trencar el «cop d’aire» o «airada» és un dels rituals curatius més ancestrals que encara es mantenen com a pràctiques curatives domèstiques, tant a la comarca de l’Anoia com en molts indrets de Catalunya. L’airada, segons el diccionari de la llengua catalana, es defineix com a «vent que dura poca estona», però l’accepció que ens interessa és la que fa referència a la malaltia: «té una airada molt forta», «està malalt d’una airada», un estat morbós produït per un corrent d’aire, per l’aire massa fred.
Article Complet PDF
Autor: Josep Rabell Padró
Revista d'Igualada 52
Etiquetes: airada, cop d'aire, remeis casolans
L’any que va esclatar la Guerra Civil el pedagog, escriptor i sociolingüista català avant la lettre Delfí Dalmau i Gener (1891-1965) va publicar una obra original que duia per títol Poliglotisme passiu. Ensenyant d’idiomes des de feia gairebé vint anys, Delfí Dalmau hi proposava una nova manera d’aprendre i de fer servir els idiomes que replantejava el poliglotisme. Dalmau hi afirmava que tothom havia de parlar dignament la seva llengua i ser capaç d’entendre’n d’altres.
Article Complet PDF
Autor: Enric Serra Casals
Revista d'Igualada 47
Etiquetes: intercomprensió, lingüística
No sense certa arrogància, el filòsof s’atorga el pedant títol d’amant del coneixement, que no altra cosa vol dir philósophos. Aquest coneixement, tanmateix, esdevé théoria —ja ho veieu, és impossible deixar de fer servir paraules d’altres idiomes, millor si són gregues o alemanyes.
Article Complet PDF
Autor: Martín Patrocinio Guerrero
Revista d'Igualada 47
Etiquetes: filosofia
A mesura que es vagi aprofundint en la discussió sobre la independència de Catalunya, es farà més evident la necessitat d’engegar una deliberació seriosa sobre cap on es vol que el país s’encamini, un cop estigui en condicions de decidir el seu destí igual que la resta dels països independents. La societat catalana necessita que es posin sobre la taula les diferents propostes sobre els ports de destí als quals es pot encaminar i les cartes de navegació que li han de permetre aproximar-s’hi. D’això parla, doncs, aquest article…
Article Complet PDF
Autor: Xavier Cuadras Morató
Revista d’Igualada 46
Etiquetes: economia, economia catalana, independència de Catalunya