Una aparent letargia
Cannes i Nuri Bilge Ceylan (Istanbul, 1959) són dos noms inseparables en el panorama cinematogràfic actual.
Cannes i Nuri Bilge Ceylan (Istanbul, 1959) són dos noms inseparables en el panorama cinematogràfic actual.
Amb el traspàs d’aquest exiliat, de 93 anys, ja queden a Mèxic poquíssimes de les 35.000 persones que hi van arribar just després de la Guerra Civil i amb ell desapareix l’últim dels militants del PSUC dels dos mil que s’hi van refugiar a partir de 1939.
L’edifici que hi ha a l’avinguda de Caresmar, 42, d’Igualada, està coronat per una papallona. Tot i que aquest edifici es va construir en els anys trenta (a la façana hi ha l’any 1933), aquest tipus de decoració és propi del modernisme.
En plena crisi econòmica, i per extensió social, institucional, de valors i de tots els afegitons que hi vulguem posar, una mirada responsable es fa més indispensable que mai. Compromesa, crítica, punyent… però responsable. Especialment entre els mitjans de comunicació, des d’on es vehiculen els missatges que determinen bona part de l’opinió pública.
En un dels passatges d’aquest relat-dietari (Verd aigua, Ed. Minúscula, 2010), Marisa Madieri descriu l’alegria i torbació de ser convidada a una festa sense tenir un vestit com el de les companyes de classe. Recorda la vergonya de sentir que havia de rebutjar la invitació i el gest de la seva mare que, endevinant-ho, empenyora un braçalet i un abric per poder-li comprar un conjunt d’orló de color verd Nil que ella conservarà molts anys, fins i tot deformat.
El proper 30 d’abril del 2015 el municipi de Calaf celebrarà mil anys d’existència (1015-2015). Per fer aquesta afirmació ens basem en el primer document conegut on apareix el topònim Calaf: Kalafum (actualment a l’Arxiu Capitular de Vic) en què el bisbe d’Osona, Borrell, dóna al levita (vol dir cavaller i eclesiàstic alhora) Guillem de Mediona una gran extensió de terra erma perquè la repobli i la defensi, i en tingui la potestat: hi construeixi fortificacions i hi porti agricultors que ho habitin i ho cultivin.
Article sobre un llibre que recull contes de 43 narradors de la Catalunya central. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Un cartell de Gaspar Camps a Madrid. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Comentari sobre la pel·lícula La grande bellezza. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Reflexió sobre el tancament dels cinemes Kursal. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Comentari sobre una figura romànica de Calonge de Segarra. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. Es tracta d’una reflexió sobre la necessitat de preservar i exhibir les importantíssimes troballes arqueològiques que s’han produït darrerament als Prats de Rei.
Els últims dies de Jaume Serra i Iglesias i Un igualadí al camp de concentració de Sètfonts, a França (1939)
Garba. Recull de notes breus. Aquest article recorda la trajectòria literària de Francis Scott Key Fitzgerald, ara que s’ha estrenat una nova versió cinematogràfica d’El gran Gatsby.
Garba. Recull de notes breus. Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. En aquest cas, l´autor comenta la pel·lícula Els miserables, basada en l´obra de Victor Hugo.
Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. En aquest cas, l´autora comenta l´obra Cartes a Lucili de Séneca ran de la seva lectura al club de filosofia de la Biblioteca Central d´Igualada.”
Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. En aquest cas, l´autor comenta la pel·lícula Anna Karènina, basada en l´obra de Tolstoi.
Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
A «Garba». Recull de notes breus. Aquesta article aporta informacions interessants relatives als inicis de l’escoltisme igualadí, per part d’un protagonista directe d’aquell moment.
A «Garba». Recull de notes breus. Es tracta d’una glossa encomiàstica al voltant d’un documental que TV3 va emetre el juny passat: Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa, de Francesc Canosa.
La secció «Garba», en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
La secció «Garba», en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
La secció «Garba», en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
La secció «Garba», en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.