… Els comerços tanquen a les 9 del vespre, els espectacles comencen a les 9 o 10 de la nit, les activitats extraescolars dels infants poden acabar a les 9 del vespre… Però això, encara es pot suportar. El que us ben asseguro que és incontrolable i a còpia d’anys pot arribar a ser insuportable, són les sortides nocturnes dels adolescents i joves. ¿Com pot ser que els espais d’oci nocturns, és a dir, els bars i discoteques, puguin tenir obert fins a les 5 o 6 de la matinada?
Article Complet PDF
Autor: Marta Vives Sabaté
Revista d'Igualada 57
Etiquetes: horaris, joves
D’entremig del remolí d’esdeveniments, informacions i mentides (digueu-ne postveritats: és el mateix) que hem viscut (i vivim) aquests darrers mesos al nostre país, és probable que se’ns hagi escapat l’aparició d’una revista magníficament editada, excel·lent, que es diu El món d’ahir (amb un subtítol curiós: Història d’autor). Ja des del seu títol, la revista homenatja explícitament l’obra magna de Stefan Zweig, les seves memòries pòstumes intitulades El món d’ahir. Memòries d’un europeu (1944).
Article Complet PDF
Autor: Josep M. Solà Bonet
Revista d'Igualada 57
Etiquetes: El món d'ahir (revista), Stefan Zweig
Francesc Valls i Junyent va néixer a Igualada el 23 de juliol de 1966. Va ser un home profundament
arrelat a la seva terra, els Hostalets de Pierola, municipi a cavall de les comarques de l’Anoia i del Penedès. Són terres de vinyes excelses i treballadors ferms, els rabassaires. Es va iniciar en la recerca
històrica durant la seva adolescència, molt abans de llicenciar-se en Història per la Universitat de
Barcelona. Va ser, així mateix, un investigador obert al món i amb una mirada global…
Article Complet PDF
Autor: Jordi Catalán, Miquel Gutiérrez Poch
Revista d'Igualada 57
Etiquetes: Francesc Valls Junyent
«Les coses i els fets són muts; som nosaltres que els fem parlar amb les nostres paraules, amb les
nostres ficcions veraces», diu la veu del narrador al primer capítol d’aquesta novel·la complexa i original, guardonada amb el Premi Llibreter 2017. No es tracta d’una novel·la històrica, tot i que el nucli argumental se situï l’any 1837, en la primera guerra carlina.
Article Complet PDF
Autor: Henar Morera Velàzquez
Revista d'Igualada 56
Etiquetes: crítica literària, Raül Garrigasait
Més enllà dels noms que s’acaben posant, els arguments per justificar la tria no deixen de mostrar que, fins i tot en un acte tan aparentment lliure com és atribuir un nom a un fill, estem subjectes a unes variables que el que acaben posant de manifest és que la llibertat no és tal.
Article Complet PDF
Autor: M. Carme Junyent Figueras
Revista d'Igualada 56
Etiquetes: noms
Generalment els pescants consten d’una biga de ferro amb una anella al final, lloc on s’instal·lava la corriola per fer pujar les peces. Tanmateix, i a partir del modernisme, aquest artefacte passa a ser també un element funcional i alhora decoratiu de la façana.
Article Complet PDF
Autor: Pau Llacuna Ortínez
Revista d'Igualada 54
Parlem d’un element menor però significatiu, que sembla haver-se negat a desaparèixer per recordar el passat. Un senyal del passat, premonitori de futur. No és un gran vestigi, és un incís que ens recorda el
que havia estat. Ens referim a la «B» que encara podem veure pintada a la porta de l’edifici de la rambla
del General Vives, 2, l’entrada de l’antiga biblioteca de “la Caixa”.
Article Complet PDF
Autor: Pau Llacuna Ortínez
Revista d'Igualada 52
Etiquetes: Biblioteca de "la Caixa"
En una de les últimes imatges d’Umberto Eco que s’ha mogut per les xarxes, l’escriptor camina entre prestatgeries i prestatgeries de llibres, la seva biblioteca, el seu laberint personal. Una blancor impol·luta i extraordinària, una arquitectura de la humanitat dels fils de la qual, com Ariadna, ell ha estat un artífex.
Article Complet PDF
Autor: Mercè Badal Argerich
Revista d'Igualada 52
Etiquetes: lectura, Umberto Eco
Si entenem per art qualsevol cosa que una persona fa amb la voluntat d’emocionar, commoure o produir un plaer als sentits d’una altra, trobarem art, no només en una escultura de Bernini o en una pintura de Caravaggio, sinó també en una peça de vestir, en un plat elaborat per complaure un convidat o en un WhatsApp en el qual s’han escollit delicadament paraules i emoticones. D’art n’hi ha pertot arreu.
Article Complet PDF
Autor: Pere Puig Rodríguez
Revista d'Igualada 52
Etiquetes: Barcelona, Gabriel Poch
Quan parlem de teatre de proximitat ens podem referir a més d’una cosa: a teatres de barri, a teatres d’alguna associació, a locals petits, i fins i tot a festivals escolars de fi de curs —aquells en què la canalla actua i als avis els cau la bava—, però jo em referiré només al teatre professional de petit format i, dintre d’aquest segment, encara hauré de fer algunes precisions.
Article Complet PDF
Autor: Josep M. Ribaudí Martí
Revista d'Igualada 48
Etiquetes: teatre, teatre de proximitat