El fil del temps

El poble de Castellolí, una creació del final del segle XVIII

El futur poble de Castellolí s’ubicarà al costat de l’antic camí que anava des d’Igualada al reial monestir de Nostra Senyora de Montserrat; un camí força transitat per pelegrins i traginers que va permetre habilitar dos hostals, el de can Parera de l’Hostal i el de can Llucià de les Parres, a pocs metres de l’església parroquial beneïda el 1743.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Igualada. 1919. Ciutat esportiva

L’any 1919, Igualada tenia gairebé 11.500 habitants i s’encabia en un terme municipal que abraçava allò que a l’edat mitjana en deien «un tir de ballesta». Estava encerclada pel passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, aleshores anomenat passeig de l’Alameda, i pel riu Anoia i entre el final del carrer de la Soledat i fins al Molí Nou.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Una societat igualadina popular: el Centre Coral Apol·lo (Coro Vell) (1862-1936)

El Centre Coral Apol·lo, conegut popularment pel Coro Vell, va ser una societat igualadina dedicada al cant, al ball, a la instrucció i a l’oci popular que va tenir, no sols un grau d’arrelament certament apreciable a la ciutat, sinó una continuïtat realment important.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , ,


La comunitat de les Germanes Josefines a Igualada (1886-1971)

Entre els anys 1886 i 1971, va viure a Igualada una comunitat religiosa femenina anomenada Congregació de les Filles de Sant Josep, més conegudes per les Monges Josefines. Van deixar molta petjada a la ciutat, a causa de la seva feina abnegada i caritativa en la cura i la vetlla dels malalts a domicili.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , , , ,


Abelard Fàbrega, mestre i editor. Director de les Escoles de l’Ateneu Igualadí

Abelard Fàbrega i Esteve (1894-1991) va ser un mestre  que va deixar una petja profunda a la ciutat d’Igualada, on va viure i va dirigir les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Tanmateix, la Guerra Civil va trastocar la seva trajectòria i, havent estat actiu també en la vida política del país, va haver de marxar cap a l’exili.

Article Complet PDF

Autor: ,

Etiquetes: , , ,


Dides forasteres i bordets. Estudi d’un llibre de l’Hospital de la Santa Creu (1801-1804)

Entre el 14 de juliol de 1801 i el desembre de 1804, un total de 343 infants orfes van sortir de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona per tal de ser «encomanats a dides forasteres» que els havien de criar. Aquest era un procediment habitual que permetia a la institució fer-se càrrec de l’ingent nombre de criatures expòsites…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


Els igualadins del Terç de Nostra Senyora de Montserrat

Un gruix notable de persones i famílies tradicionalistes concentrades en l’Espanya «alliberada» per les tropes franquistes, sobretot els homes més joves, desitjosos de participar en l’anomenada Cruzada contra el comunisme, de lluitar contra l’enemic «roig» i de demostrar el seu patriotisme espanyol, van decidir allistar-se com a voluntaris en una unitat combatent. Així va néixer el que seria anomenat Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Wein verkaufen (Vendre vi). Un viatge de Capellades a Viena: Josep Poch i Teixé (1882-1954)

Els fluxos migratoris catalans del final del segle XIX i l’inici del XX s’han identificat amb Amèrica Llatina. Aquesta visió ha portat a ignorar altres realitats, com la presència de catalans al centre d’Europa vinculats a la comercialització de vi. L’Anoia també va contribuir a aquest flux migratori. En va ser un exemple el capelladí Josep Poch i Teixé, que va viure a Alemanya i Àustria dedicat a aquesta activitat.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Isidre Llorach i Camps (1873-?). La dura vida d’un igualadí, torner d’ofici

El 21 de maig de 1906, el diari francès socialista L’Humanité publica un article titulat «Una expulsió injusta», on denuncia la política del ministeri de l’Interior francès. En l’article lamenta l’ordre d’expulsió de l’espanyol Llorach, i demana que se suspengui, assenyalant un error policial. Segons la Lliga, Llorach és un bon pare i un bon treballador, i ni tan sols compromès políticament.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


El pas de Lluís M. Xirinacs per l’Anoia (1967-1973)

El dia 11 d’agost de 2007, va ser trobat el cos sense vida de Lluís M. Xirinacs al pla de Can Pegot, un prat de pastura proper al coll de la Tuta, al terme municipal d’Ogassa, al Ripollès. Arribat al seu 75è aniversari, havia resolt de posar terme a la seva existència i, prèviament, havia deixat escrit al seu despatx de la fundació Randa una mena de testament on exposava els motius d’una decisió que ell va considerar «un acte de sobirania».

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


Els Fló. Una nissaga de ferrers

L’aparició dels iniciadors d’algunes de les nissagues locals de mestres d’obres, fusters i ferrers, cal relacionar-lo directament amb la primera onada d’expansió urbana i immobiliària. Ens referim a la que va anar lligada al període de l’oídium (malura) entre els anys de 1850 i primers de 1860. En molt pocs anys es van construir als Hostalets de Pierola un important nombre de cases.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , , , , , , , ,


L’entrada dels carlins a Igualada (1873). Un testimoni personal

A fi de posar un granet de sorra a la història de la nostra ciutat, voldria donr a conèixer alguns fets relatats pel meu besavi, en Salvador Vidal i Bisbal, que va viure de l’any 1832 al 1909, i que fan referència a fets i esdeveniments succeïts a Igualada. Ell va regentar el negoci de merceria de Cal Perico…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


Ser comissari de policia a la Igualada de 1940. Un testimoniatge històric

Igualada, octubre de 1940. Fa un any i mig llarg que s’ha acabat la guerra. La ciutat, governada per una Comissió Gestora Municipal presidida per Josep M. Lladó i Bausili, es recupera molt lentament i l’ambient que s’hi respira combina la profunda grisor i el silenci de la vida quotidiana amb l’exaltació de la simbologia feixista i els actes continus d’enaltiment del règim…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , ,


Setanta-cinc anys de Banda de Música a Igualada

Setanta-cinc anys de posar el fil musical als esdeveniments festius i solemnes d’Igualada eren un bon motiu per cercar més dades sobre la història de la Banda de Música d’Igualada, entitat que ha fet costat a les tradicions més arrelades i estimades de la capital de l’Anoia…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , , , , ,


Els records de Miquel Jordana i Xaubet (1912-2004)

A la ciutat d’Igualada, la família Jordana no necessita gaires presentacions. La notorietat d’alguns dels membres de la família, sobretot en el terreny de la música, i la popularitat del seu establiment de llibreria i premsa del carrer d’Òdena —el més veterà d’Igualada, nascut al carrer de l’Argent, núm. 7, a l’inici del segle XX i encara avui una mostra única d’un temps immemorial— en fan molt fàcil la identificació.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,


El Casino de la Pobla de Claramunt i la lluita pel poder municipal els primers anys del franquisme

Com és natural, un període tan convuls com el de la Guerra Civil i la postguerra va ser, al llarg dels anys, una font d’històries commovedores, sobretot al voltant dels nombrosos casos de víctimes que van patir una mort violenta.

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , , , ,


En el centenari de la Primera Guerra Mundial. L’hostalenc Josep Raventós i Casals, un internacionalista a la pàtria de Jean Jaurès

L’any passat es va commemorar el centenari de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, un conflicte armat que es va desenvolupar principalment en territori europeu entre l’agost de 1914 i primers de novembre de 1918…

Article Complet PDF

Autor:

Etiquetes: , ,