La nostra història

L’any 1929, un grup de joves igualadins amb inquietuds literàries i artístiques van crear la Revista d’Igualada, una publicació que va tenir una vida molt curta —nou números, al llarg de dos anys—, però que ha restat entre nosaltres com un dels millors referents de la premsa local i comarcal de l’Anoia.
Setanta anys després, el 1999, va renéixer una nova Revista d’Igualada a partir de la iniciativa de gairebé una trentena de persones que, com els primers fundadors, formaven part d’una mateixa generació i compartien, en la pluralitat de les seves expressions, unes mateixes inquietuds culturals i artístiques. Més enllà d’això, la revista va restar oberta a tota mena de col·laboracions i suggeriments, amb l’única pauta de fer una contribució a la cultura de tots i amb l’única senyera d’uns valors democràtics i catalanistes.
La revista pretenia projectar des de la comarca de l’Anoia una veu específica referida al pensament, sense cenyir-se únicament en temes locals i comarcals. Amb una visió contemporània i innovadora de les qüestions i amb pluralitat ideològica, va publicar articles de filosofia, història, ciències socials, poesia, narrativa breu, psicologia, l’art, etc. 
Va sortir regularment tres cops a l’any, relligada i amb el format d’un llibre d’un centenar de pàgines. La llarga vida de la revista va ser possible gràcies a tres factors fonamentals: el suport dels nombrosos subscriptors —que van mantenir una fidelitat exemplar—, la generositat d’una gamma molt àmplia i diversa de col·laboradors i, finalment, l’existència d’un equip cohesionat de redacció. Sense aquests tres elements, i sense oblidar el suport explícit de les administracions públiques, el projecte no hauria estat possible.
Així doncs, d’ençà de la seva aparició va comptar amb 523 col·laboradors, va tractar tota mena de temes —vinculats o no a la comarca de l’Anoia— i va donar a conèixer textos inèdits d’autors significats de la literatura catalana. 

El disseny gràfic
La presentació i la impressió de la revista de la primera època va anar a càrrec de Pere Bas i Vich i va ser sempre molt acurada.
En la mateixa línia, quan es va començar a publicar la segona època, també es va valorar la imatge gràfica, amb una estètica sòbria i alhora atractiva. Espai Gràfic, de Ramon Enrich i Lluís Jubert, va ser el responsable del disseny gràfic i va editar un Manual d’estil que s’ha seguit sempre.

L’estructura de la Revista d’Igualada
La revista tenia unes seccions fixes:

  • El fil del temps, amb treballs històrics
  • Panoràmica, amb articles de temes d’actualitat
  • Garba, amb comentaris curts i notícies (des del mes d’abril de 2006)
  • Gent, amb una entrevista a un personatge local
  • La postada dels llibres, amb crítica literària i bibliografia
  • Jocs de paraules, amb textos literaris inèdits
  • Visual, amb articles i imatges sobre un creatiu local (arquitecte, fotògraf, pintor…)
  • Separadors, amb fotografies relacionades amb un tema de la revista o d’actualitat

Números especials
La revista no va publicar editorials de manera regular, perquè es va creure que els seus continguts ja parlarien en nom seu. Tanmateix, sí que se’n van escriure per a alguns números especials, com van ser l’1, el 39, el 50 i el 70.
El número 39 (desembre 2011) es va publicar en complir-se setanta-cinc anys de l’inici de la Guerra Civil. A Igualada, i a l’Anoia en general, es disposava d’una bibliografia sobre l’essencial del que va passar des de diversos punts de vista, però resten encara multitud de buits i aspectes parcials per cobrir. Per contribuir al coneixement d’aquells fets, la Revista d’Igualada va editar un número monogràfic. S’hi va publicar la Memòria, inèdita, que va deixar escrita Josep Morera i Miserachs, que era alcalde d’Igualada al començament de la guerra. El número també recull el testimoni de quatre igualadins que, militant en camps ideològics diversos, van sofrir les conseqüències de la guerra i la revolució d’aquells dies. Per acabar, aquest material inèdit es complementa amb documentació actualitzada al voltant de les víctimes que van morir a la rereguarda republicana o als camps d’execució del franquisme.
El número 50 (setembre 2015) va ser un número diferent, que trencava l’esquema de les edicions habituals i que va consistir en col·laboracions breus de bona part dels fundadors de la revista, és a dir, d’aquelles persones que, des del principi es van comprometre a fer possible l’aventura d’aquesta publicació quadrimestral. L’edició mereixia ser diferent, perquè la rodonesa del número cinquanta imposava una mica de respecte i de parada ocasional, abans de reprendre l’alè per continuar tirant endavant, després de setze anys i d’haver publicat un nombre de pàgines força impressionant, unes cinc mil.
El número 70 (abril 2022) va ser el darrer. Es va presentar en un acte que va ser alhora un comiat de la revista i un homenatge al seu fundador i director Antoni Dalmau. Comptava amb vint-i-un articles relacionats amb els temes que Dalmau havia treballat i també amb els records de persones que l’havien conegut en àmbits diversos. A més, aquest exemplar conté l’índex alfabètic dels autors, fotògrafs i temes principals tractats en els setanta números de la publicació.

Patrocinadors
La Revista es va mantenir econòmicament gràcies a l’aportació inicial dels fundadors i les quotes dels subscriptors, sense publicitat comercial i només amb alguns anuncis institucionals.  De tota manera, al llarg de la seva història va rebre suport de Cal Ble, Gumà Assegurances i Serveis, Punto Blanco, Sellarès Alegre SA, Poch i Ruana, Fundació Aurèlia Figueras, etc. 

Distincions
La Revista d’Igualada va rebre el Premi Anuaria 6a edició (2000), el premi Regió 7 (Anoia 2000), un premi APPEC 2009 (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) i el Premi Ciutat d’Igualada de Disseny Gaspar Camps 2016.

Comiat de la Revista d’Igualada
L’acte de presentació del darrer número de la Revista —el 70— va ser de comiat i d’homenatge a Antoni Dalmau.
Es va celebrar a l’Arxiu Comarcal d’Igualada. A l’acte van parlar Josep M. Solà, Flocel Sabaté, Clara Dalmau i Marc Castells, alcalde d’Igualada.
També es va fer una projecció sobre la història de la Revista i unes imatges recordant l’Antoni. La música de fons va ser la de l’oratori Mil anys, amb lletra d’Antoni Dalmau Ribalta.